Llibres amb Història I

A un escrit anterior vaig citar el llibre de Salvador Perarnau Les Cuques de Llum. Ara m'agradaria explicar la història de la meva relació amb aquest llibre.

Quan jo vaig neixer, a casa ja hi havia un exemplar de Les Cuques de Llum. Des de molt petita aquest va ser un llibre molt especial per a mi. I també pels meus germans. Amb ell ens varem apropar a la poesia. Era un llibre que la mare tenia molt ben guardat a una postada de la llibreria de casa, al costat d'altres llibres també valuosos ja fos pel seu valor literari o pel seu valor diguem-ne sentimental. I només de tant en tant la mare ens l'ensenyava i ens el llegia.

Era un regal que el nostre oncle-poeta feu a la nostra mare pel seu sant, el dia de la Mare de Déu del Carme de l'any 37, en plena guerra. El llibre va anar sempre acompanyat del poema que el "tiet" Ferran, el Ferran Puigdellívol,va escriure com a dedicatòria. La mare, un cop ell va haver mort tan prematurament, va cobrir el poema amb paper de cel·lofana, per protegir-lo, i el va enganxar al darrera de la tapa dura del llibre. Per nosaltres, doncs, llibre i poema eren una sola cosa.

De gran, em va sorprendre que l'exemplar anés ja dedicat a nosaltres , els qui haviem de venir. La mare, llavors, ni tan sols festejava. "Són cançons d'una nit de primavera/d'aquelles per noiets que es van fent grans" "...i no et sàpiga greu, que si ara no et plauen/ t'han de plaure, llegint-les, gronxant un bressol."

Quan ens varem repartir les coses de casa, un cop els pares van faltar, el llibre passà a mans d'un de nosaltres. Però era un llibre tan especial, precisament perquè ja erem citats al poema-dedicatòria abans que existíssim, que em semblava que tots n'haviem de tenir un exemplar per poder-lo llegir als nostres fills i néts.

Sortosament, buscant per Internet, en vaig trobar tres exemplars en bon estat a una llibreria de vell de la Catalunya Central. Els vaig comprar i junt amb una còpia per a cada un del poema-dedicatòria, ens els varem repertir els altres germans.

De l'exemplar que ara tinc a costat de l'ordinador, no en sé res de la seva "primera vida". Jo crec que devia pertanyer a un infant de família benestant, potser bagenc també. No hi ha cap nom, però sí una dedicatòria. Amb una lletra bonica i enèrgica, i amb les majúscules ben destacades hi ha escrit: La teva padrineta. Maig del 1938