Una fotografia de NY de fa quaranta anys

Torno a l'època de batxillerat. Aquest record correspon a una classe d'història. La professora, molt bona professora, va penjar a la paret de la classe tres fotografies: el Partenon, un castell medieval i una visió nocturna de la ciutat de NY.

Ens va demanar que triéssim una de les tres fotografies i que la comentéssim per escrit. Jo vaig triar la del castell medieval. Em devia semblar més bonica, més suggeridora... No sé gens quin va ser el meu comentari. Però sí que recordo el de la meva professora,l'Àngels Servat. Em va venir a dir que estava molt bé que ens agradés el temps passat, però que el nostre temps estava representat per la modernitat de NY i que aquesta època, la nostra, era la que més havíem d'estimar.

Sé que em vaig quedar una mica sorpresa: en aquell moment, la idea romàntica del passat era fàcil, i a nosaltres NY llavors encara ens quedava molt lluny. Però és una reflexió que mai he oblidat. I permanentment he viscut aquesta mena de tensió entre passat i present.

Quan vaig tenir l'oportunitat d'anar a NY, al cap de molts anys, però abans de l'atemptat de l'11 de setembre, em vaig sorprendre jo mateixa de sentir-me tan còmoda a Manhattan. Aquella imatge que de joveneta vaig trobar tan llunyana, es va transformar en una ciutat real, amb unes certes semblances amb la Barcelona que ara era casa meva.

Potser perquè l'hotel, antiga seu de la revista Life, estava a tocar d'un barri de majoristes, similar al que fins ara el del carrer Trafalgar; potser perquè el metro d'allà em va semblar molt semblant al d'aquí; potser perquè l'estructura de la quadrícula novaiorquesa és tan similar a la de l'eixample barcelonès: és una estructura "lògica", encara que els números d'allà s'hagin convertit aquí en noms d'institucions o de regnes i possessions de l'antiga corona d'Aragó o en noms de batalles o de prohoms de la nostre història. Potser per tot això, i per la barreja de gent de tots colors i parles, vaig trobar la NY que vaig conèixer, una ciutat propera, tot i els nombrosos i impressionants gratacels...

NY és encara el signe del nostre temps. Potser ara més que abans, ja que el terrorisme ens uneix encara més. Hi penso sovint en la reflexió de l'Àngels Servat, tan moderna, que em va fer estimar el temps que em tocava viure i no enyorar els temps passats.