Cantar per Nadal

Cada any, quan s'apropa Nadal, a casa tenim el costum de comprar algun disc de cançons nadalenques. En tenim una bona col·lecció: des d'un que a mi m'agrada molt, de La Locomotora Negra, potser perquè un dels seus components, en Tòfol Trepat, havia sigut company meu d'institut,
passant per un altre comprat a Grècia on en mig de cançons gregues apareix el Fum, Fum, Fum, cantat en castellà, amb una lletra que en res s'assembla a la nostra; fins a l'últim, la novetat d'aquest any: un disc comprat a la plaça de la Catedral de Barcelona, a dues noies que oferien, a l'aire lliure, un magnífic concert de címbals. I, entre mig, discos diversos, alguns heretats de casa dels pares, amb cançons en anglès, francès, alemany, llatí, català, castellà... D'altres, com el d'aquest any, només de música. Melodies anònimes o d'autor conegut i reconegut. Tant se val. Cançons que formen part de la nostra cultura, del que en podríem dir "Patrimoni Nadalenc de la Humanitat".

Cantar per Nadal és una tradició a casa. Deu venir dels antecedents familiars: l'àvia Teresa, que havia cantat a l'Orfeó Català, el pare i oncles cantaires del Manresà... De petits i no tant petits, el concert nadalenc de l'Orfeó i moltes vegades el Poema de Nadal formaven part del nostre "imaginari nadalenc". Després, alguns de més joves durant un temps havien format part d'alguna coral.

A més a més dels discs, tenim una bona colla de cançoners, fruit de la tasca de músics o folkloristes o directors de corals: alguns heretats, d'altres comprats. I un parell fets a mida, recollint aquelles cançons que més ens agraden, tretes de cançoners diversos.

Ens agrada cantar. Ens hi trobem totes les generacions, dels més grans fins els més petits. Intentem celebrar el Nadal amb joia, procurant de no perdre l'esperit primitiu: alegrar-nos pel naixement de Jesús, retrobar la senzillesa dels pastors i dels infants, emprendre l'aventura de seguir una estrella com els Reis, sentir-nos germans de la gent d'arreu del món...

En català tenim un bon repertori de nadales: les pròpies d'aquí, algunes ja ben conegudes internacionalment, i les que de ja fa temps es varen traduir d'altres llengües i sentim tant properes com si fossin nostres. Si hagués de triar-ne una de nadala, no sabria pas dir quina: segurament una que fos una cançó de bressol, d'aquelles que no cal entendre massa la lletra perquè la música sola ja parla al cor, que és el què cal, al menys aquests dies.


Que tingueu tots un Bon Nadal!!