Petits moments irrepetibles

La naturalesa a vegades ens regala petits moments irrepetibles. Són visions fugisseres, d'una bellesa difícil de descriure, però que perduren a la memòria... Si la visió és compartida, crea una complicitat especial. Només cal dir: recordes aquell dia al llac de...o aquell altre al volcà de....o la visió de matí al camí de...

Jo en tinc enregistrades tres d'aquestes visions compartides. En els tres casos allò que va fer que un detall de la natura esdevingués per uns moments com un joiell va ser la claror del sol.

La primera a l'estiu, a un llac del Pirineu aragonès, prop de Benasc, quan els rajos de sol varen il·luminar per un instant la superfície de l'aigua agitada per la força d'un ventet que es va aixecar de cop. Semblava talment que la superfície del llac hagués quedat coberta de petits estels platejats que es gronxessin a l'aigua. Va durar un instant. Ens quedarem una estona més esperant si es repetia la visió. I fou endebades.

La segona, al volcà de santa Margarita, a Olot, a principis de tardor. De cop, davant nostre, el cel s'omplí de petites espurnes daurades que queien suaument sobre l'ampli espai on es troba l'ermita. Un moment d'èxtasi...Després ja veiérem que un cop de vent havia fet caure i voleiar algunes fulles dels arbres del bosc que teníem davant nostre a l'esquerra... Tampoc es repetí la visió, les fulles que caigueren després ja no quedaren tocades de la mateixa manera pel sol. I només foren fulles seques...

La tercera al moianès, entre Calders i Moià, segurament a finals d'estiu, en una passejada matinal pels senders que s'obren pas en mig d'un sotabosc gens endreçat. De cop, a l'esquerra del camí, uns rajos de sol il·luminaven "un brodat de fils d'argent" com diu el poeta bagenc Salvador Perarnau a la seva obra Cuques de Llum. Els "bells teixits" de l'aranya, per seguir amb paraules adreçades als infants pel mateix poeta, aquell dia, gràcies a la rosada semblaven brodats amb "perles i robins".

Moments difícilment repetibles. La claror, el raig de sol que converteix en únic allò que quan manca gairebé ni ens hi fixem... Per pensar-hi.