De Barcelona estant

Retornats a casa, un cop vistes les fotografies i els pocs vídeos que hem gravat, m'agradaria fer un balanç del viatge i de l'estada a l'est asiàtic.

Hem visitat dues ciutats -i els seus voltants- de dos països, Malàisia i Corea. Més una passejada per Singapur -sense baixar de l'autocar- entre vol i vol.

I en pocs dies hem "visitat" també sis aeroports, sense comptar el de Barcelona: hem passat per tres aeroports coreans, dos de Seül i un de Gyeongju; un de Malàisia, el de Kuching; més dues parades a l'aeroport de Singapur, amb arribada a la terminal tres i sortida de la terminal dos d'anada a Sarawak, i arribada i sortida de la terminal ú de pas de Sarawak a Corea. De tornada a Barcelona, varem parar unes hores a l'aeroport de Moscou per canviar d'avió. Per tant, no té res d'estrany que hagi parlat d'aeroports i que ho torni a fer en aquestes reflexions finals.

El balanç del viatge és molt positiu: ni un problema amb els avions ni amb els vols. I cap problema durant l'estada als dos països.

Puc dir que conec Malàisia i Corea? No, rotundament. Viure durant aquests dies en dos hotels de luxe, i de la mateixa cadena, no ajuda a conèixer els països. Ni puc dir que conec les dues ciutats: ens han portat a visitar allò que la organització ha triat. Només quan ens hem pogut escapar pel nostre compte hem pogut intuir una mica com podia ser la realitat del país. També és cert que hem pogut conèixer llocs i ambients que pel nostre compte no hauríem conegut.

Hem conegut molta gent: la dels països que hem visitat i la que hem trobat als dos congressos, de tants llocs diferents...

Hem tastat menjars molt diferents, i d'altres que eren idèntics als d'aquí!

I més coses: a les televisions que podíem veure a l'habitació, en cap moment una notícia ni de Catalunya ni d'Espanya. Només un dia una, que ja explicaré, que pensàvem que era del Barça...però ni això.

N'anirem parlant.

Una mica de tot com a comiat

Com que estem "segrestats" al ressort on hi ha l'hotel, de moment només hem pogut veure allò que ens han ensenyat.

L'altra cosa que fem és menjar coreà o japonès o una mica de tot això barrejat. Molt ben preparat i condimentat.

Avui hem pogut passejar per la ciutat sense guies i amb calma. Caòtica, amb molta vida, barrejades les cases més antigues i aparentment pobres(amb els seus hortets semblant als nostres) amb blocs de pisos (numerats els blocs), carrers comercials com els de qualsevol barri amb comerços xinesos de qualsevol ciutat...

Com que no tinc temps d'escriure miraré si penjo algunes fotografies.

Demà, divendres, volem via Moscou i arribarem a quarts de dotze de la nit o bé ja el dissabte.

Fins a la tornada, si Déu vol.

Contradiccions

El park d'atraccions del complex on estem

Portem dos dies a Corea i encara no sé pas dir-vos com és.

Vaig pensar en arribar a l'aeroport d'Incheon que semblava que entravem a una cultura molt neta, moderna, de tecnologia avançada.... S'haurà de matisar. De tota manera no estem en el millor lloc per apropar-nos-hi una mica al país real: situats a aquesta mena de paradís artificial de parcs temàtics i hotels de luxe i portats a visitar monuments històrics en autocar, gairebé no puc dir res de com és la Corea real. Només avui ens hem apropat al port de Gampo, on arriba part del peix que es consumeix aquí: més aviat pobresa i deixadesa (almenys això és el què sembla).

Els peixos pescats i posats a la venda no penseu pas que estiguin entre gel. Els pengen d'un cordill,per la cua, amb una agulla d'estendre...esperant que algú en compri!! I, al costat d'això, les tombes dels reis que govervaren Silla (antic nom de Corea)són d'una senzillesa extraordinària. I els múltiples temples budistes contraposen la seva elegància exterior amb el recarregament interior...

I avui un sopar de gala. A l'espectacle inicial es passa dels ritmes dels ancestrals tambors a la break dance més espectacular. És com si el país hagués anat massa de pressa i s'hagués saltat alguna etapa....A veure si acabem de veure-ho tot més clar.

Seguirem.

Entorn de l' hotel

Vista des de l'habitació

Avui és un dia de relacions públiques: en Jordi ha trobat vells amics i ha saludat noves persones de tot el món relacionades amb el Gas Natural. Ahir ja varen començar les presentacions dels nous i les abraçades dels vells. Jo, una mica a segona fila. Amb alguns ja hi ha confiança. Amb d'altres encara no.


Una vista del hall de l'hotel


El congrés es fa al mateix hotel que està situat al complexe Bomun Lake,un llac artificial envoltat d'hotels, un immens parc d'atraccions, un parc aquàtic, etc. Ideal per a criatures i famílies.

Ara hi haurà una mena de sopar de presentació i poca cosa més. Ja estem recuperats de la nit passada a l'avió. Demà comença la visita a la ciutat i voltants. ja ho aniré explicant.

Algunes imatges de Kuching i Sarawak

El temple xinès més antic


Una botiga prop del riu


La capella del Santíssim de la Catedral


L'entrada al barri xinès


La casa on varem dinar


On varem arribar amb els kaiaks


Imatge del mercat de Serian




Els gats de Kuching

De Malàisia a Corea, passant per Singapur

Aeroprt d'Incheon


Ahir vaig escriure des de l'aeroport de Singapur: ja devíeu veure que no hi havia accents a l'escrit. No n'hi havia a l'ordinador, i vaig escriure com vaig poder.


A la terminal 1 ens varem trobar amb problemes similars als que ens hauríem pogut tenir a casa nostra. L'amabilitat que varem trobar entre les persones de la terminal 3 qun varem arribar contrastava amb l'actitud del personatge que ens va atendre a la 1: menjava i bevia quan no tenia ningú a qui dirigir-se...Li donem la documentació i ens diu que necessitem visat per entrar a Corea, que no ens podia fer la targeta d'embarc. En Jordi insisteix que des d'Espanya no cal. Resposta: que si volem ens ensenya l'ordinador on surt que sí, i que hauríem d'anar al consolat de Corea a Singapur! Llavors li diu en Jordi que està inscrit a una reunió. Li ensenya la confirmació de la inscripció al congrés. Això va semblar que el convencia una mica i ens diu que mirarà què pot fer. Que esperem. Així ho fem: gairebé una hora. Finalment ens crida i ens diu, sense cap més explicació, que ja està arreglat.

El vol molt bé. L'arribada a l'aeroport de Corea una sorpresa. Els aeroports són com l'avançada del que serà el país.


Aeroport de Singapur

Si al de Singapur hi predominen les flors, el color, l'estètica... al de Seul, Incheon, predomina el verd de les fulles sobre el color de les flors... Sorprèn per la funcionalitat i els detalls.

Alguns exemples:

A la taula on es podien omplir els fulls d'immigració hi havia un parell d'ulleres de mirar de prop a disposició dels que les necessitessin.

A l'arribada, dintre d'un armariet amb porta de vidre, hi havia un desfibrilador, per si algú tenia problemes de cor...

Als lavabos n'hi havia un de més baixet que els altres, no sé si per als nens o per als que van en cadira de rodes... el seient de plàstic de la tassa del wàter té com una cinta de plàstic prim (com els de les bosses dels supermercats) que l'envolta. Quan acabes de fer-lo servir, prems un botó i automàticament per l'esquerra apareix un tros de protecció nou mentre l'usat desapareix per la dreta. (no sé explicar-ho millor) Això ja ho varem veure al Japó. La netedat és extrema.

Un coreà dalt d'un carret electric que anava provist d'un estri per a netejar el terra portava unes llargues pinces que li permetien de recollir els papers i dipositar-los al receptacle corresponent. S’entén que una gent que té cura d'aquests detalls deu ser una mica peculiar...


Aeroport de Gimpo

D'allà hem anat amb un autobús fins un altre aeroport, Gimpo. I aquí hem agafat un altre avió fins a l'aeroport d'Ulsan. Aquest petit aeroport sorprèn perquè està voltat d'una tanca de filferro espinós. Allà ens esperaven per dur-nos amb cotxe fins a l'hotel, que està a les afores Gyeongju (o Kyongiu), a una mena de complexe turístic al voltant d'un llac artificial.

De l'hotel, que és de la mateixa cadena que el de Kuching, us en parlaré demà. I també del que vagi descobrint de Corea. Em sembla que el salt de Malàisia a Corea permet de fer forces consideracions... Aquí s'hi troba una cultura mil•lenària sorprenent.

Des de Singapur

Aprofito una estona que ens queda abans de marxar cap a Corea. Avui estem a la terminal 1. Ben diferent de les altres dues. Tot i que esta tambe emmoquetada i plena de botigues occidentals, la gent que s,hi troba es una mica diferent. Hi ha persones que no us sabria dir de quin pais son descansat, o dormint a terra, tapades amb mantes. Hi ha molt mes moviment que a les dues on varem estar el cop anterior.
Avui, a l'avio ens han donat un diari on es deia que la crisi ja havia arribat a Asia, que no sabien com afectaria Singapur... Aixo es la globalitzacaio total.

Deixem Kuching amb una mica de recansa. Tantes coses que hi havia per veure i tant poc que hem pogut visitar. Es confirma la seva hospital;itat. Ens han tractat de meravella. Diuen que els malais son persones amb sentit de l'humor. I sembla cert. Al menys pel que fa els homes. Les dones, com totes les orientals que hem vist per aqui, semblen fragils: primes, elegants, fines, amb una veu suau i baixeta...

Em diu l'ordinador que falten tres minuts. Plego

Comiat de Borneo

El hall de l'hotel

Avui, de moment tenim el dia amb més sol de tota l'estada a l'illa. Ja és cap el tard i no hi ha hagut ni nuvolades ni pluja.

En Jordi ha agafat, amb d'altres participants a la trobada, un avió a les 6 del matí per anar a visitar una planta de gas natural liquat a un altre poble i ara acaba d'arribar. I jo, juntament amb les altres tres acompanyants que aquests dies hem fet visites per la ciutat l'entorn, hem anat a veure els orangutans i a fer una excursió amb kaiak. S'hi han sumat també alguns dels homes que no han anat a visitar la planta de gas, més la gent de l'organització que s'encarrega de les visites turístiques: conductors de microbusos, d'autocars, fotògrafs, guies...En total més de vint persones.

Hem pogut veure cinc o sis orangutans de tots els tamanys (sembla que són una família de tres generacions): com menjaven, saltaven d'un arbre a l'altre, es gronxaven...Tot des de molt lluny.

Com que no es pot fer soroll per no espantar-los, semblava que ens trobéssim en un recinte sagrat!! Si he de ser sincera, més que els orangutans m'ha impressionat la selva. Tot i que no ens hi hem endinsat pas massa, quedaves corprès pels múltiples sons que arribaven i es confonien. I que de cop canviaven. Només pels sorolls que es senten es pot endevinar la vida que allà s'hi amaga. I no parlem de la vegetació.

Després, l'anada al riu a passejar amb el kaiak: dues persones a cada embarcació i totes dues remant. Molt bonic; una mica cansat pels que estem desentrenats, però bé. Gairebé una horeta per aigües bastant tranquil•les, amb algun ràpid per donar emoció a la sortida. Fins i tot s'ha volcat un kaiak sense altres conseqüències que l'ensurt corresponent, la remullada dels afectats i una cosa més per poder explicar. Una bona experiència.

Saravak i m'imagino que tot Malàisia s'està "venent" al turisme. A la zona nostra els hotels de luxe s'arrengleren un molt a prop l'altre. Com a tot arreu, les vistes als diferents indrets del país s'acaben portant-te a algun lloc on puguis comprar alguna cosa típica (avui a una fàbrica de ceràmica; ahir a uns botiga d'artesania variada: collarets, bossetes, vestits, camisetes...). I "venen", també, al turisme la seva recreació simplista de la història: un sopar a una longhaus, asseguts a terra al voltant de les taules baixes i rodones, amb balls i cançons suposadament tradicionals, i referències als caçadors de caps...que es va acabar traient a ballar i cantar a uns quants dels seriosos participants. Sort que a fora hi havia una terrassa amb el buffet i les begudes i, quan es va veure com acabaria tot, era fàcil anar-se'n cap a fora a prendre la fresca.

(Per cert que em varen cantar el "to you"(que diria l'Ada) tota la colla al començar el sopar. Hauré de recordar que l'any 2008 vaig celebrar l'aniversari a una recreació d'una longhaus deSarawak!!)

També a causa del turisme volien enderrocar unes casetes que hi ha a l'altra banda de riu cap a la dreta de l'hotel, molt boniques per senzilles....Enderrocar-les per construir-hi més hotels de luxe. I substituir, en la construcció de nous edificis, la fusta (per preservar la selva) pel ciment. Fa pena pensar en el sud est asiàtic envaït pel ciment!!! És clar que cal preservar la selva, però...Per altra banda, el turisme dóna feina a moltíssima gent....

Parlant d'hotels: no n'hi ha només de luxe i a l'estil occidental, Se'n poden veure molts de aparentment senzills i amb l'estil de les cases tradicionals de la ciutat: semblen una botiga i un pis a sobre i posa el rètol d'hotel. Com que més lluny de la costa, a l'interior, hi ha encara moltes zones de naturalesa gairebé verge, hi ha un turisme de motxilla i cames que utilitza aquests hotelets.

Una altra cosa que pot semblar curiosa és que no semblen pas massa enfadats amb els britànics. Més aviat sembla que senten agraïts (potser perquè gràcies a un britànic varen acabar amb els caçadors de caps) i alguns almenys orgullosos de pertànyer a la Commonwealdh: quan van pel món els tenen més respecte.

I finalment, i és important en aquests moments. Viuen a la Malàisia de Borneo persones de moltes ètnies: els iban, que són un 30% de la població, que varen venir de Indonèsia; molta xinesos que de sempre varen comerciar per aquestes terres; els penan, nòmades de la selva, indis, blancs....I no hi ha cap problema. També conviuen pacíficament persones de religions diverses: la musulmana que és l'oficial; la catòlica i altres grups cristians, el budisme, i segurament alguna mena d'animisme. Les persones del país que ens han acompanyat aquests dies: conductors, guies,etc. insisteixen en el mateix: aquí no hi ha conflictes. I t'expliquen: el meu pare és mig iban, mig xinès; la meva mare...similar. I també entre les religions sembla que no hi ha problemes. Avui ens deia un conductor per explicar-nos-ho. Cap problema: la meva dona era cristiana i jo musulmà i cap problema: ens varem casar.....i llavors ella es va convertir a l'Islam!! És clar: cap problema!

A l'habitació de l'hotel, a l'angle del sostre que hi ha a l'esquerra del finestral, s'hi troba una fletxa verda que posa KIBLAT (Meca). I a l'hotel i a la major part dels llocs on hem menjat mai hi ha carn de porc. I a molts restaurants, al del nostre hotel també, ofereixen sopars del Ramadà. Oficialment el país és musulmà. No hem visitat la mesquita que diuen que és molt bonica. La catedral catòlica és moderna i original, sense parets. Al costat de l'hotel tenim un temple xinès, i varem passar per davant d'allò que en diuen aquí l'església cristiana. Tant els catòlics com aquests últims tenen escoles molt grans amb jardins, al costat de l'església.

Avui ens han ensenyat per fora una Universitat Australiana. Estan molt contents de tenir-la aquí: abans els nois havien d'anar a estudiar a Austràlia. Ara poden fer-ho més a prop.

Si tot va bé, demà el Jordi podrà veure alguna cosa d'aquestes terres. I a les quatre anirem cap a una altre cultura asiàtica, molt més rica, segurament. Aquí, més que cultura -tot allò que és creació de l'esperit humà-, allò que s'hi troba és naturalesa, rica, variada, exuberant, aprofitada per l'home durant molt temps per a sobreviure i ara explotada per la indústria turística, no per sobreviure, sinó per viure bé.

Aquestes estades a llocs exòtics per a feina, tenen un inconvenient: no pots veure gairebé res del que voldries. I sabent totes les meravelles naturals que sembla que es troben a la part de l'illa de Borneo que pertany a Malàisia, suggereixo als qui teniu ganes d'aventura i naturalesa verge, i de conèixer gent encara a una mica "salvatge" (en el bon sentit de la paraula) que hi feu una escapada...una mica més llarga que la nostra.

Fins a Corea, si Déu vol (amb permís de la Mia)

Pinzellades

Estem tenint dificultats per tenir-vos informats. La connexió és molt lenta i a vegades falla.

De moment hem tingut uns dies bons. El matí acostumem a tenir el cel relativament clar. A mesura que va augmentant la calor es va ennuvolant i gairebé cada dia acaba plovent amb vent molt fort durant una estona. Després para.

Quatre coses, perquè no tinc gaire temps.

Segueixo pensant que la gent del país és molt amable i servicial, no servil.
Avui hem fet un vol per la ciutat. És petita i amb poques coses importants per visitar. Potser allò que destacaria seria la visita al Museu etnològic: petit, però prou interessant per saber com es vivia a aquest país abans que hi arribés un angles aventurer que els va canviar la història: James Brooke.

Ahir mentre els que participen a la reunió treballaven, quatre dones més la guia i el xofer i algunes persones més varem anar al mercat a comprar els ingredients per a fer el dinar a una casa antiga, restaurada, de les característiques de la zona -no una longhaus, que ja explicaré un altre dia què és- que l'han convertit en una "casa rural" de luxe. El mercat una meravella com acostuma a passar a tots aquests països. I el menjar típic de per aquí, molt bo.

Al vespre, una mena de show, amb sopar, que ja explicaré quan torni.
Si puc us enviaré algunes fotos. I deixo les reflexions per més endavant.
Demà els orangutans i el kayak.

De Barcelona a Kuching

Començo a escriure a 2/4 de tres de la tarda del dia 16 -el 15 el varem passar pràcticament volant, o a l'aeroport de Singapur- a la taula de l'habitació de l'hotel, al costat mateix del finestral que dona al riu Saravak.

Aniré per parts.

El vol a Singapur.

La primera notícia del dia 14 al matí, al llevar-nos, va ser la de la caiguda d'un avió a Rússia. Una mica d'angúnia, però varem pensar que dos accidents aeris en un dia ja seria massa. Volàvem amb Singapur Airlines; val la pena: amabilitat, detalls i un vol perfecte malgrat les turbulències que ens acompanyaren durant una part del viatge.

La ruta: parada a Milà i d'aquí uns 10.000 kilòmetres sobrevolant Àustria, Eslovàquia, Ucraïna, Turkmenistan, el mar Caspi, Afganistan, Pakistan, India, Mar de la India , Malàisia i Singapur.

Ja sé que no a tothom li passa el mateix, però a mi, si. No sé preparar-me el viatge abans. Em costa saber coses d'un lloc que no conec personalment. Però al veure sobre el mapa de la pantalleta que tenia al davant del seient de l'avió els països que anàvem sobrevolant, aquests països, en certa manera era com si ja els conegués una mica més.

Em va cridar l'atenció l'orografia dels països en conflicte: l'Iran, (que no vàrem sobrevolar, però que teníem a tocar), l'Afganistan, el Pakistan...Tots semblaven, vistos a la pantalla, països atormentats també geogràficament. L'Índia semblava una altra cosa. I sobrevolar-la et fa entendre millor perquè és un sub continent...

Els deu mil Kilòmetres acaben fent-se llargs, sobretot si no és fàcil dormir.

Singapur

Poca cosa puc dir de la ciutat. Varem apuntar-nos a una visita gratuïta que es fa en autocar des de l'aeroport. Grans edificis espectaculars, els que ja són característics del sud est asiàtic al costat de barris que mantenen la seves característiques: el xinès, per exemple.


L'aeroport, on ens hi varem passar hores, és espectacular. La terminal 3 a la que varem arribar, és acabada d'estrenar. Immensa, emmoquetada tota, tranqul•la, més occidental que asiàtica, amb totes les botigues de marques pròpies de la globalització. I amb uns jardins esplèndids: de gira-sols, orquídies, dicksònies...I amb gent de totes les races i amb tota mena de vestits. Per anar de la terminal 3 a la 2, d'on sortíem cap a Kuching, un petit trenet exterior sense conductor molt còmode que com un metro enllaça les tres terminals de l'aeroport.



Cap a Kuching

Un vol que res a veure tenia amb l'anterior. Avió petit, gent que semblava tota ella del país. Cap turista, aparentment. Tot rodó, però. Les maletes, facturades des de Barcelona, varen arribar com nosaltres. L'aeroport poca cosa.
A l'arribada ens esperava la senyora que s'ha cuidat de l'organització. Amabilitat altre vegada. Amb un taxi cap a l'hotel. Entrega de credencials i dels obsequis normals en aquestes ocasions.

De l'hotel, el millor és la vista que té: des del llit podem contemplar el riu d'un marró-verdós , l'exuberant vegetació que hi ha tant al passeig de davant de l'hotel com a l'altra riba, un edifici estrany, que en diuen el Palau, les barques que es passegen pel riu, el cel normalment encapotat....Ahir a la nit semblava que se sentien trets. Pensàvem si passava com al Líban...No. Eren els trons de la tempesta que començava. I va ploure fort.

Algunes coses curioses d'ahir. Al seient del meu costat hi havia un noi -o potser no tan noi- oriental, no sé dir d'on, que amb el seu mac dibuixava...manga.

I a la terminal 3, el Jordi volia veure una paret verda - la green wall- que és un "jardí vertical" amb unes mini cascades...I Però estava a un lloc on no podíem entrar. Ens varem acostar per veure-la el més a prop possible. Una noia del mostrador ens va dir si volíem alguna cosa...Varem dir que no...S'ens va acostar un empleat de l'aeroport. ens va demnar si volém alguna cosa...Varem dir que només mirar la paret...Ens diu que és el "cap" d'aquella sala. Que si volem, podem passar. "Moltes gràcies! És clar que sí..." Li diu a un noi més jove que ens acompanyi....Podem visitar la paret sense problemes. Ens acompanya també, quan sortim, fins a l'ascensor. Ens diu que al juny ve a Barcelona. Li donem la nostra targeta...

També hem trobat a l'aeroport alguna persona una mica malcarada, però en general, es pot dir que si alguna cosa cal destacar és la amabilitat de les persones... Avui, que ens ha arreplegat una tempesta de tornada a l'hotel després de fer una passejada pels voltants, s'ha parat un cotxe amb dos senyors i ens han preguntat si podien acompanyar-nos...No hem sabut dir que no. I, amablement ens han dut fins a l'hotel. Una vida més tranquil•la, sembla, que la nostra ...

Acabem d'arribar a l'hotel després del sopar d'avui, dia 16. Demà, si ens queda temps, explicarem més coses.

Malàisia i Corea

El proper dia 14 iniciem un viatge, mig de feina mig turístic, a Malàisia i a Corea. Si tot va bé el dia 27 ja tornarem a ser a casa.

Procuraré posar per escrit diàriament les visites, vivències, impressions... per a fer-vos-ho arribar amb la immediatesa que Internet permet.

De Barcelona sortim en direcció a Singapur. (El vol dura 15 hores. I la diferència horària és de 6 hores). Allà fem una escala d'unes quantes hores que ens permet de fer una visita gratuïta a la ciutat amb uns autocars que el mateix aeroport posa al servei dels viatgers.

A Malàisia ens allotjarem a un hotel de la ciutat de Kuching, estat de Sarawak, a l'illa de Borneo. Estarem ocupats del dia 16 fins el 19. El 20 a la tarda sortim ja en direcció a Corea.

El dia 21 arribem a Corea. Anem a l'antiga capital, la ciutat de Gyeongju. En Jordi té feina des del dia 22 fins el 25 (la feina del dia 25 és un tour per la ciutat!).

I el dia 26 ja agafem l'avió de tornada a Barcelona.

Com a aperitiu, avui i demà en Jordi és a Suïssa.

I semblava que s'havia jubilat...

Ara fins el dia 15, si Déu vol.