No fa gaire, a un blog d'aquells que hi entres perquè l'altra ha entrat al teu de casualitat, em vaig trobar amb una sorpresa: l'autora parlava del Rosari. Explicava un per un els Misteris i els acompanyava de reproduccions d'obres d'art adequades al tema de cadascun d'ells. Després hi va haver un munt de comentaris: qui deia que era monòton, qui comentava que a casa seva, de petits, el resaven en família. Hi havia qui recordava l'àvia resadora, qui afirmava que el seguia resant, qui no hi havia pensat mai tal com ho explicava l'Assumpta...(http://blogdeassumpta.blogspot.com del gener del 1010, em sembla)
L'últim dia que vaig ser a Manresa, al Parcir, buscant llibres de muntanya per l'Alba, vaig veure un llibre de la Pilarín Bayés que es titula Punyeta! Consells d'una àvia als seus néts, editat per Ara Llibres. Em va fer gràcia i el vaig comprar. Els dibuixos de la Pilarín formen part d'allò que se'n podria dir no la banda sonora, sinó la "banda dibuixada" de la vida dels nostres fills quan eren joves, i en certa manera també de la nostra.
L'any passat varem saludar-la a un acte al que ella hi assitia com a conferenciant. Ens varen regalar als assistents un exemplar d'una edició especial del 40 aniversari de l'obra de Sebastià Sorribas, El Zoo d'en Pitus. Anàvem amb una filla, lectora del llibre de petita, i li vam demanar que ens el signés. Xerrant amb ella vam sortir a parlar de la Montserrat Sarto a qui coneixia molt bé. El va dedicar als sis néts que llavors teníem, acompanyat el text amb un dels seus "ninots".
El llibre Punyeta! és molt interessant; en el fons és la història de la seva família, en sentit ampli, i un recull de la seva filosofia de la vida, escrita de forma planera, ja que teòricament va adreçat als seus néts.
I torno al rosari. Un dels apartats del llibre de la Pilarín es titula Religió. I afirma que vol donar als seus néts el programa revolucionari de Crist. I llavors abans de parlar de les benaurances, de les virtuts cardinals (que també valdria la pena de comentar-ho), explica que ella diu el rosari cada dia. Copio el fragment:
"M'agrada dir el rosari, dóna molta pau. Sí, és veritat, és repetitiu, però jo m'ho arreglo per demanar una dena per cada fill, una avemaria per cada nét, pel respecte per les cultures, pel benestar de les famílies, perquè els infants siguin ben tractats i perquè puguem eradicar la pobresa. Llavors no se'm fa monòton; al contrari, em complau. És un moment del dia tranquil, que te'n recordes d'aquest i de l'altre. M'agrada. L'avia Tura sempre deia el rosari i es queixava que quan es morís ja no el resaríem plegats. Tenia raó. Avui dir-lo en família és molt difícil, tot i que seria preciós. Resar amb la teva parella, amb algun fill, amb els néts, és una experiència extraterrestre, celestial, encara que poques vegades trobo companys."
Les coses antigues, treta la pols i tornades a l'original, sempre valen la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada