30.4.10
Llibres amb història XVIII: Com troba el catalanisme un absent que torna
De fet no és pròpiament un llibre. Només és una conferència editada, un opuscle. Però formà part de la biblioteca de l'Albert Torra amb el número 37. I sota la signatura del nostre pare hi apareix la data del 29-12-34. Potser està relacionat amb una petita temporada -no sé si arribava a un any- durant la qual va ser soci de Palestra.
La Conferència Nacionalista donada per Manuel Massó i Llorens, el dia 22 de desembre de 1931 als socis de "Palestra" de Barcelona es titula: Com troba el catalanisme un absent que retorna. Fou editada per Elements d'Estat Català, Casp,12, 1er, lletra I - Barcelona. I s'imprimí a la Impremta J. Soler a Vilanova i Geltrú.
Manuel Massó i Llorens fou un polític separatista- ara en diríem independentista- tot i que milità a la Lliga i a Acció Catalana. Seguia d'a prop l'activitat conspirativa de Macià, amb qui col·laborà malgrat les diferències que els separaven. Junt amb d'altres, formà un grup dintre d'Estat Català. Finalment fou crític amb Macià per la seva manca de decisió i per la seva renuncia a una Catalunya Independent.
Durant el mandat de Primo de Rivera va haver d'exiliar-se a Amèrica, on restà fins a la seva mort.
Si en parlo avui és per l'actualitat de molts dels seus comentaris. En faig una tria, a veure si algunes de les paraules escrites l'any 31 us recorden alguna realitat actual.
"Cal només reflexionar sobre la vergonyosa insuficiència de la representació parlamentària catalana que, amb aspecte de gent desllorigada, esmaperduda, va i ve de Madrid arrossegant els peus, mentre espera amb resignació que sigui aprovada la poca cosa de l'Estatut...; sobre la desconfiança general que paralitza la vida de Catalunya; sobre la covardia amb què tothom lamenta la situació, sense gosar, però, aixecar la veu; sobre l'amenaça constant a l'economia i al benestar de la nostra terra, i trobarem motius de sobres per a cridar l'atenció dels catalans i demanar-los l'acompliment del seu deure ciutadà, per tal de retornar la vida de Catalunya a la situació normal que li pertoca"
"Catalunya, repetim, té tot l'aspecte d'un poble frenètic; la seva cultura i els seu bon seny perden eficàcia per manca de caràcter; la seva actuació política és massa cridanera i poc ferma; hi ha, en el conjunt de tot l'esdevingut, un cert aire de cosa ridícula..."
Etiquetes de comentaris:
Actualitat,
Albert Torra,
Amèrica,
Biblioteca,
Catalans,
Cultura,
Exili,
Macià,
Palestra,
Seny
26.4.10
La Mare de Déu de Montserrat
L'any passat vaig parlar de la Corona Literària que l'any 1957, els homes i dones de lletres de Catalunya oferiren a la Mare de Déu de Montserrat, amb motiu del 75è aniversari de la seva coronació com a Mare dels catalans.
Aquest any he triat un dels poemes que formaren part de la Corona Literària. És el meu homenatge a Joana Raspall, la seva autora, que té gairebé cent anys (va néixer el 1913) i és una dona extraordinària.
El vostre nom unit al nom de la muntanya
ajunta cel i terra al cor dels catalans,
i tots creixem pastats a la mateixa entranya
per un destí comú que forgen nostres mans.
Teniu l'etern valor d'un símbol sense tara
perennement dreçat al terme del camí.
L'angoixa té consol quan veu en Vós la Mare;
la ment, si us cerca, rep esclats del flam diví.
El braç és més forçut per conrear la terra
si sap que sou Senyora de la nostra heretat,
i el pit és més ardit per defensar la serra
si us té com a Regina de tot el Principat.
Sou dolça confident d'amor i de sofrença;
la pena més punyent i el goig més pueril
arriben fins a Vos, com una boira immensa
d'encens que us omple tot d'aromes el cambril.
Misteri resplendent! Si jo us pogués conèixer
com Vos em coneixeu! Si el cor no fos petit
i fred i peresós, per saber merèixer
la marca dels qui Vos per vostres heu ungit!
Deixeu-me almenys seguir l'exèrcit que us venera.
Si el pas és vacil·lant, com del pitjor soldat,
que em valgui el vostre nom d'escut i de senyera
per a viure i morir, Verge de Montserrat!
Joana Raspall
Etiquetes de comentaris:
Catalans,
Catalunya,
Mare de Déu de Montserrat
22.4.10
El Dia del Llibre per Sant Jordi
Sóc una mica crítica amb tal com es viu - o ens fan viure- la Festivitat de Sant Jordi i el Dia del Llibre.
De Sant Jordi, patró de Catalunya, no en parlaré aquest any. Ja ho vaig fer l'any passat i us remeto al meu text que segueix sent vàlid. Si us interessa, trobareu el link al final de la pàgina. Del dia del LLibre ja en parlo avui i repeteixo, també, algunes de les coses que vaig dir l'any passat. Sé que sóc una mica pessimista, però us demano que m'ho perdoneu...
Demà és impossible, a segons quines hores, apropar-se a cap parada ni a cap llibreria. I si un no sap exactament quin és el llibre que vol i desitja de mirar, tafanejar, comparar i triar, és l'únic dia de l'any que això no es pot fer gaire bé a cap llibreria: o per la gran quantitat de gent que hi ha o bé perquè molt del personal que aten els compradors no en té ni idea de llibres. Paradoxes de l'èxit de la Diada. A vegades penso si no seria millor fer una Setmana del Llibre, amb cloenda el Dia de Sant Jordi. De fet, els descomptes les llibreries ja els fan alguns dies abans.
El Dia del LLibre s'ha convertit gairebé en el Dia de les Editorials, que són les que manen. Aquest any cal comprar....i aquí ens suggereixen els llibres que acaben de publicar. Pot anar a tal estant si vol que li signi el llibre el seu autor...I els autors sembla que hagin de tenir el do de la ubiqüitat: si de 5 a 6, per exemple, la seva editorial els ha triat la Llibreria 123, per anar a signar, de 6 a 7 han de ser a la Llibreria 456, que potser és a vint minuts a peu de la primera...o a 20 minuts en taxi, donat com estarà el centre de Barcelona a aquella hora. O sigui, que si sou dels que busqueu signatures, feu-vos càrrec del cansament que porten els autors en un dia com aquest. La culpa, us ho asseguro, no és pas seva.
El Dia del Llibre es salva a col·legis, escoles i instituts. Hi ha molts mestres i professors que treballen perquè els nois i noies i nens i nenes no només comprin llibres, sinó que escriguin i siguin, també, protagonistes de la Diada. És un dia lectiu/festiu per els centres educatius o feiner/festiu per moltes empreses, i aquests són "els millors dies del món".
Alguns suggeriments, pocs. Llibres d'amics reals, llibres "d'amics virtuals"- els que coneixes i segueixes a través de premsa, radio o TV o a qui ja has llegit una altra vegada i que ja et sembla que són amics teus- i llibres que són o semblen interessants antics i moderns.
Que tingueu una bona lectura!!
Qui mana aquí? de Victòria Cardona. Pòrtic
Revolució i esperança. Últims testimonis de la Guerra Civill, de Josep Maria Solé Sabaté. Ara Llibres
La inteligencia espiritual de Francesc Torralba. Plataforma
El Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry/Joann Sfar. Salamandra (Còmic)
Alicia en el país de las maravillas de Lewis Carroll. Piruleta ( versió per a nens i nenes)
http://espiria11.blogspot.com/2009/04/la-festa-de-sant-jordi-ahir-i-avui.html
Etiquetes de comentaris:
Catalunya,
Editorials,
Escoles,
Instituts,
Lectura,
Llibreries,
Llibres
18.4.10
Només alguns links assenyats
Ja fa dies que dura el trasbals que van causar les informacions d'abusos sexuals a menors per part d'alguns sacerdots i religiosos. Abusos que mereixen tot el nostre rebuig i condemna. Després vingueren les reaccions de bisbes, del Vaticà, del Papa. A continuació la controvèrsia, les acusacions (la campanya?) contra Benet XVI i en alguns casos contra tota l'Església Catòlica.
El Papa Benet XVI no té el carisma de Joan Pau II. Va arribar a papa ja gran. No és mediàtic. Però això no vol dir res. És rigurós intelectualment, molt bon teòleg, reconegut aquest fet fins i tot pel que fou amic seu Hans Kung, encara que en d'altres aspectes n'és crític.
He recordat aquests dies unes xerrades que de joveneta teniem un grup d'alumnes amb una professora, de les que ara es diuen Vedrunes. Era l'Angels Servat, llicenciada en lletres, professora d'història i de literatura, que havia estat amiga d'una meva tia i d'un meu oncle, i a qui jo personalment dec molt: em va ajudar a ser crítica, a què m'agradés escriure, a llegir entre línies i a saber veure la importància de les coses més enllà de la immediatesa.
Ens explicava l'Àngels Servat la fi dels Estats Pontificis, amb tot el què va representar llavors, per a l'Església, la pèrdua del seus "estats". I a continuació ens feia veure que allò, que semblava tant "dolent", es va convertir en un gran bé per a l'Església perquè la va lliurar del seu poder temporal i per tant la va purificar...retornant-la una mica més als seus orígens. Quedava el Vaticà, però era un espai tan petit, que l'únic que feia era permetre-li no dependre de cap Estat i donar-li un cert grau de llibertat i d'independència.
No volia dir res de tot això quan he començat a escriure. Volia només copiar alguns "links assenyats" sobre el tema de la pederàstia, de la figura de Benet XVI i de l'Església. Però he pensat en l'Àngels Servat quan, fa més de cinquanta anys, ens feia veure que a vegades esdeveniments negatius, acaben sent positius perquè, com diu la dita, Déu escriu recte amb ratlles ben tortes. No em refereixo pas als abusos sexuals que, repeteixo, són condemnables i mereixen tot el nostre rebuig, sinó al fet que s'hagin fet públics, amb el què això pot representar de purificació.
Links:
Espinas de Semana Santa
Antoni Puigverd a La Vanguardia
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100329/53899161078.html
Jo també defenso Benet XVI
Jordi López Camps a Vita Moleskine
http://jordilopezcamps.blogspot.com/2010/03/jo-tambe-defenso-benet-xvi.html
Celibatos. Sergi Pàmies a La Vanguardia
http://bxvi.wordpress.com/2010/04/16/celibatos/
br>A Papal Conversion
John Allen a The New York Times
http://www.nytimes.com/2010/03/28/opinion/28allen.html
Com podeu veure només he triat un text en anglès. Fa anys vaig tenir l'oportunitat de xerrar una estona amb el periodista John Allen. Per això l'he seleccionat també.
Etiquetes de comentaris:
Bisbes,
Independència,
Papa,
Pederàstia,
Relogiosos,
Sacerdots,
Vaticà. Llibertat
15.4.10
Actualitat del Concert de l'Orfeó Manresà del 1909
Entre els papers curiosos que guardem del nostre avi hi hem trobat alguns programes de l'Orfeó Manresà. El més antic és del 18 d'abril del 1909; un altre remarcable és del 1927, en el 25è aniversari de la fundació de l'Orfeò, on apareixen fotografiats els cantaires. D'altres, també curiosos, encara que no tan bonics, són del 1914 i el 1915.
A gairebé tots hi trobem les lletres de les cançons interpretades per l'Orfeó.
Al programa del 1909, s'afirma que el Concert va dedicat "als senyors Socis protectors i a l'eminent Mestre Joan Lamote de Grignon, baix la direcció del mestre en Joaquim Pecanins, amb la cooperació de la professora de la secció de senyoretes, na Concepció Piniella..."
La Primera part s'inicia amb el Cant de l'Orfeó Manresà, amb lletra d'Àngel Guimerà i música de Casas. Hi trobem també el Brindis de Mozart, amb la traducció de Josep Carner. A la segona part, Les flors de Matj (sic) de Josep Anselm Clavé, i Plany cançó popular musicada per Morera i obres d'Apeles Mestres musicades per Lamote de Grignon al costat d'altres de Molera.
La tercera part, a més de l'Emigrant hi apareixen dues obres de Grieg, una d'elles, La Pàtria nova que clou el programa.
Els cants a la Pàtria hi són ben presents. El Cant de l'Orfeó Manresà, d'Angel Guimerà acaba amb aquesta estrofa:
Cantèm la Pàtria ond nostre cór s'aferra
cantèm el món agermanat
mès per sobre del món hi ha nostra tèrra
cantem la nostra llibertat.
¡Visca la nostra llibertat!
I és especialment actual, ara que es torna a parlar de la imminent sentència del Tribunal Constitucional, la lletra de la cançó Plany que al programa apareix com a popular, i en d'altres llocs és atribuida a Jaume Massó i Torrents.
Catalunya en altre temps
ella sòla's governava
y es fèyen les seves lleys
en sa llengua i no en cap d'altra.
Plora, plora, Catalunya
que ja no't govèrnes ara.
Desde ja fa massa temps
estrangers son qui la manen
y en tèrra estranya's fan lleys
que a la nació són contráries.
Plòra! plòra Catalunya
ja que't doblegues encara.
Eren uns altres temps. Però hi ha actituds entre aquells que manen que no acaben de canviar mai. I hi ha sentiments que cent anys després encara rebroten i tenen plena actualitat. ¿Perquè resulta tant difícil d'encaixar el concepte de nació catalana amb el de sobirania espanyola, com afirma avui el diari parlant de les deliberacions del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut? Per tot això m'ha semblat tan actual el Plany que cantà l'Orfeó l'any 1909.
Nota: Agrairé qualsevol aclariment sobre la paternitat d'aquesta última obra.
7.4.10
Un altre cop des de casa
Com heu pogut veure, el blog es va quedar aturat el dia 22 de març. Parlava de metges, enfermeres i hospitals...
Encara potser tardaré alguns dies a escriure amb una certa regularitat des de casa. Però em retrobaré amb els lectors habituals i amb aquells que entren casualment a Espíria11 així que pugui.
Mentre, us deixo una imatge de la nevada a Calders de fa un mes. Aquesta neu que ens canvia el peisatge, ens el fa més pur i net, mentre de la terra en van eixint brots verds que esclataran amb força més endavant.
(Foto del Sergi)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)