De fet no és pròpiament un llibre. Només és una conferència editada, un opuscle. Però formà part de la biblioteca de l'Albert Torra amb el número 37. I sota la signatura del nostre pare hi apareix la data del 29-12-34. Potser està relacionat amb una petita temporada -no sé si arribava a un any- durant la qual va ser soci de Palestra.
La Conferència Nacionalista donada per Manuel Massó i Llorens, el dia 22 de desembre de 1931 als socis de "Palestra" de Barcelona es titula: Com troba el catalanisme un absent que retorna. Fou editada per Elements d'Estat Català, Casp,12, 1er, lletra I - Barcelona. I s'imprimí a la Impremta J. Soler a Vilanova i Geltrú.
Manuel Massó i Llorens fou un polític separatista- ara en diríem independentista- tot i que milità a la Lliga i a Acció Catalana. Seguia d'a prop l'activitat conspirativa de Macià, amb qui col·laborà malgrat les diferències que els separaven. Junt amb d'altres, formà un grup dintre d'Estat Català. Finalment fou crític amb Macià per la seva manca de decisió i per la seva renuncia a una Catalunya Independent.
Durant el mandat de Primo de Rivera va haver d'exiliar-se a Amèrica, on restà fins a la seva mort.
Si en parlo avui és per l'actualitat de molts dels seus comentaris. En faig una tria, a veure si algunes de les paraules escrites l'any 31 us recorden alguna realitat actual.
"Cal només reflexionar sobre la vergonyosa insuficiència de la representació parlamentària catalana que, amb aspecte de gent desllorigada, esmaperduda, va i ve de Madrid arrossegant els peus, mentre espera amb resignació que sigui aprovada la poca cosa de l'Estatut...; sobre la desconfiança general que paralitza la vida de Catalunya; sobre la covardia amb què tothom lamenta la situació, sense gosar, però, aixecar la veu; sobre l'amenaça constant a l'economia i al benestar de la nostra terra, i trobarem motius de sobres per a cridar l'atenció dels catalans i demanar-los l'acompliment del seu deure ciutadà, per tal de retornar la vida de Catalunya a la situació normal que li pertoca"
"Catalunya, repetim, té tot l'aspecte d'un poble frenètic; la seva cultura i els seu bon seny perden eficàcia per manca de caràcter; la seva actuació política és massa cridanera i poc ferma; hi ha, en el conjunt de tot l'esdevingut, un cert aire de cosa ridícula..."
Llegint les paraules escrites l'any 1931 ens adonem que la cursa és llarga i que, com a la marató olímpica, és necessari molt d'alè per arribar.
ResponEliminaTot i els anys que han passat sembla....que seguim igual.
ResponElimina