El concert econòmic, l'any 1900

Vaig rebre alguns comentaris al post anterior que anaven en la direcció de dir, la cursa és llarga, cal resistir com en una marató; o bé, alguns avui creuen que aquests conceptes són radicals...radicals de fa 70 anys! Doncs encara ve de més lluny tot plegat.

Ara copio d'una revista catòlica-regionalista manresana, La Llum, en la que l'any 1900 Marian de la Creu escrivia coses com aquestes. Ja sé que no és exactament el mateix que passa ara, però per recordar que ja l'any 1900 hi havia qui afirmava, respecte a les promeses dels Presidents del Govern espanyol, que una cosa és prometre i una altra "dar trigo".


Papà Silvela y la mainada catalana

"El bon senyor, (Silvela), amb el lloable fi d'enfilar-se a les altures del poder(...)havia fet amb la més bona intenció del món, les seves promeses en aquell sentit (el concert econòmic), si bé que, i siga dit entre parèntesi, sense la menor idea de complir-ne cap. Però una vegada aconseguit son objecte i "sentat" en la poltrona presidencial, se va trobar, com se sol dir, entre l'espasa i la pared, o sia, entre el rebombori mogut pels gremis catalans en reclamació de lo promès, i la tossuderia de llur hereu, Villaverde, cada dia més marrà en tot quant signifiqui concessions descentralitzadores..

I vinga discórrer en la manera de conjurar el conflicte. Més vet aquí que es presenta (...) el Capità General de Catalunya, senyor Despujol, i desitjós de facilitat els bons propòsits del Govern diu:

-Si em prometeu que després concedireu a Catalunya el concert econòmic, jo m'encarrego de fer estar quiets els catalans.

Aleshores el senyor Silvela va veure el cel obert; perquè veiés qui li quitava en ell de fer lo que fan los papàs bonatxons amb la quitxalla mimada i que demanen coses que no se'ls poden donar:

-Mireu, mainada, això que voleu avui no os ho donaré pas, però si esteu ben quiets i feu bona pila de bondat, demà passat, que serà festa, ja veureu que no us queixareu de mi - mentre girant l'esquena feia la rialleta...

Així mateix ho ha fet el papà Silvela.

- Com voleu que us concedesca el concert econòmic, resistint-vos amb tanta terquedat a pagar els impostos i movent aital xivarri, que tot el món s'ha d'ocupar de vosaltres? (...) Estigueu ben quietons, pagueu prompte els impostos...i no passeu cuidado del concert econòmic, que en Despujol ja us explicarà els plans que penso posar en pràctica a favor vostre.

I efectivament la mainada catalana s'aquietà, i els gremis deixant la resistència passiva acudiren a pagar els impostos...i després d'haver dormit tothom unes quantes nits seguides, ni papà Silvela ni la mainada catalana s'han recordat més del concert econòmic, perquè ha vingut l'altre concert, el de la quietud i del repòs, que ha fet necessària la supressió de l'estat de Guerra, encara que persistint la ídem de garanties constitucionals.

En resum, que la mainada catalana fa bondat de la bona i papà Silvela...tan fresquet: o bé que una cosa és prometre i una altre "dar trigo" : o millor encara, que la mainada catalana viu en perpètu dia dels Innocents i papà Silvela s'hi diverteix que és un gust, y ..."vamos anduviendo" que deia aquell bojarràs..


La LLUM, Semanari catòlic-regionalista. Any II. Manresa, 8 de gener de 1900. Núm.47



Concert econòmic, Estatut, Silvela, Zapatero....