Llibres amb història XIX: La dansa de les fulles

Torno a un llibre infantil dels que he heretat de casa els pares. Es tracta de l'obra d'Antoni Sabater i Mur, La dansa de les Fulles. La primera edició -i em sembla que la única- és del juny de l'any 1937. L'obra fou editada per l'Editorial Joventut, S.A. de Barcelona, impresa per Atenes A.G. carrer Escorial 135-147 de Barcelona i il·lustrada per J. Vinyals. Aquest fou també qui il·lustrà al menys dues edicions de Pinotxo, de la Editorial Juventut, l'any 1934 i l'any 1947 i molts dels llibres de Josep M. Folch i Torres.

Del mateix Sabater i Mur tinc a casa L'Edat d'or, editat per Edicions Mentora, l'any 1931, llibre que a mi mai m'havia interessat. Era dels meus germans i jo no l'havia arribat a llegir mai.

La dansa de les fulles és una noveleta que explica les aventures de dos germans- una nena i un nen- orfes de pare i mare, que viuen amb l'àvia a un petit poblet, Bruguera, i que la vigília de Nadal són enduts per un remolí de fulles seques que giravoltant pel cel els porten molt lluny cap a un jardí encantat... fins que són enduts de nou al poble, on arriben, sorprenentment, la mateixa nit de Nadal, després que les fulles els deixen prop de casa... Ningú els creu quan tornen i expliquen les seves aventures, l'avia pateix perquè pensa que menteixen...

A mi allò que més em sorprenia de petita era la barreja de realitat i ficció. Semblava que ho havien somniat, i no era així: representava que havia passat de debò; però el temps de la realitat i el de la ficció no coincidien... i això em semblava molt estrany...

L'autor, Antoni Sabater i Mur, fou un mestre, nascut a Flix l'any 1879. Fou director de l'Escola Horaciana de Sant Feliu de Guíxols, i es veié obligat a tancar-la l'any 1909 quan es donà l'ordre de clausurar les escoles laiques després de la Setmana Tràgica. Després treballà a Barcelona, a l'Escola Horaciana de Pau Vila, i des del 1914 (després que aquest últim tancà l'escola per anar a Suïssa a estudiar pedagogia) passà al Liceu Escolar de Lleida on restà fins el 1925, any en què tornà a Barcelona. Morí a aquesta ciutat l'any 1949. A Lleida feu una tasca molt meritòria. Se'l recorda especialment per les excursions, la vida esportiva que creava en els seus alumnes i per les cançons catalanes que els ensenyava. Al seu llibre L'Edat d'Or es pot rastrejar com devia ser la seva manera d'educar i d'ensenyar...


El meu llibre de La dansa de les fulles acabà malmès: li faltaven algunes pàgines al principi i al final; malgrat això el pare l'enquadernà per poder conservar-lo... Però un llibre sense principi ni fi és un llibre una mica trist. Finalment, la sort, com d'altres vegades, m'afavorí i ja fa temps, un any, per la Fira del Llibre Vell, en vaig trobar un exemplar en força bon estat a una de les parades del passeig de Gràcia. I així el vaig recuperar complert. Ara en tinc un de sencer, comprat de vell, i el meu, sense principi ni fi, però que guardo ben enquadernat.

De l'autor res en sabia. Ara, gràcies a Internet, he pogut descobrir-ne moltes coses: home d'una gran cultura, amic de Pau Vila, un gran excursionista amant de la natura i l'esport i un gran mestre que dedicà la seva vida als infants i que, pel què sembla, deixà un gran record en tots els qui varen ser els seus deixebles.