Llibres amb història XVI: Vida de San Francisco de Asís

Durant els anys vint i a principis dels trenta del segle passat, hi havia  a Catalunya, entre els caputxins, una bona colla de personatges molt integrats en el món cultural. Entre els llibres que tinc del meu pare n'hi ha  tres d’escrits per caputxins. Dos són obra del pare Francisco de Barbens ( El cerebro, los nervios y el alma, i Los enfermos de la mente) i el tercer és el que apareix al títol del post, Vida de San Francisco de Asís por San Buenaventura, en versió del pare Rupert Maria de Manresa, nom de religió adoptat pel manresà Ramon Badia i Mullet (1869-1939), que fou secretari del cardenal Vives i Tutó i amic de molts dels homes del catalanisme i dels literats catalans: Cambó, Carner, Bofill i Mates...

El llibre, en octau i rústica, editat per M. Duran y Cª., editores, Barcelona porta la signatura  del manresà Albert Torra, el número 81 de la seva biblioteca i una nota : Obsequi del P. Andreu de Palma. També foren obsequi del P. Andreu de Palma els  altres llibres esmentats anteriorment. Avui, però no parlaré del llibre, només de qui feu l’obsequi.

El pare Andreu de Palma -nom de religió del mallorquí Manuel de Lete i Triay, llicenciat en Dret, que un cop acabats els estudis civils es feu caputxí- residí abans de la guerra civil espanyola als convents de Tarragona i Manresa. L’any 36 havia estat un dels 153 signants del Manifest Resposta als Catalans a favor del procés de recuperació de la cultura i la llengua catalanes a Mallorca. (Durant la guerra els signants foren perseguits i molts es veieren obligats a retractar-se’n; d’altres ho feren de manera voluntària,  afectats per la crema de convents, esglésies i per la mort de religiosos i d’altres persones).

El pare  Andreu sortí de Manresa el dia 18 de juliol de 1936 cap a Barcelona i d'allà cap a Mallorca (en l’últim vaixell que uní Catalunya amb les Balears durant tres anys), amb la intenció d’anar-hi a predicar; però les circumstàncies l’obligaren a quedar-s’hi . Va escriure una crònica de la guerra a Mallorca Mallorca en guerra contra el marxismo, 1937, que aparegué  censurada en part. L’any 40 ja tornava a ser a Catalunya.  Visqué molts anys al convent de Pompeia, on feu de bibliotecari.

Els interessos del pare Andreu eren molt diversos –predicació, pessebrisme- però es centraven sobretot  en Ramon Llull i tota mena de temes de filiació lul·liana. Fou nomenat membre fundador de la Escola Lul·lística de Mallorca l'any 1935.  D'aquest afany per tots els temes lul·lians en tenim una mostra a través de la breu correspondència amb l'Albert Torra i Ferrer.

L'any 1940 el P. Andreu escriu unes ratlles en català a l'Albert Torra, a Manresa, i es dirigeix a ell com a "fidel custodi dels meus papers".  I afegeix: "Crec que son pare  va fer-se càrrec  (o Vostè) de la maleta que tenia guardada a Can Piler (?), i ajuntaren tot amb els llibres que vostès tingueren l'amabilitat de custodiar-me. De tot molt agraït i en servaré un viu recort (sic).” Després li prega que "volgués facturar-me, ben acondicionat, tot el sagrat tresor lul·lià (...) cap a Arenys de Mar. Les despeses de tot el que importi se li satisfarà, i mai prou li pogué(?) agrair tanta bondat i molèstia."

Entre els papers de l'Albert Torra s'hi troben dos fulls amb  el títol:  "Les obres enviades al P. Andreu de Palma de Mallorca, de Ramon Llull, són les següents." I segueix un llistat de gairebé cinquanta “obres”. Entre elles hi ha llibres, revistes, catàlegs, pàgines de llibres, plecs de revistes, tant d'autors catalans com d'autors estrangers.

En l'altra carta a Albert Torra del 29 de juny del mateix any 40 reitera el seu "agraïment per la custòdia dels llibres i papers lul·lians". I li diu que tot ha arribat "sano i salvo". Informa també que tot el material serà exposat a la Biblioteca dels caputxins a Arenys de Mar "els dies 29 i 30 de juny fins el 3 de juliol (festa del Beat Ramon)."

Si les cartes que tenim estan escrites en català, el sobre de la que va ser enviada per correu és en castellà, i l’adreça està escrita de la següent manera: en primer lloc i subratllat diu Manresa,  a continuació Calle del Borne; a sota Sr. Don Albert Torra; i finalment, subratllat amb dues ratlles Libreria; el sobre que conté la carta portada a mà (Pregada a la gentilesa de frà Serafí de Barcelona) és en català.

L'últim escrit del pare Andreu de Palma  a l’Albert Torra és una tarja de felicitació del Nadal de l'any 1943, (escrita en castellà ja que el text era llegible pel carter, adreçada a Librería “Torra” Borne Manresa) en la qual li ofereix la seva nova Residència als Caputxins de Diagonal. I acaba amb la següent frase: Con saludos para su señora esposa y demás familia, se reitera afmo. servidor, amigo y admirador: fra Andrés.