9.2.10

El món s'arreglaria bé tot sol, si...

Avui sere breu. Algú m'ha fet adonar que l'últim anunci d'Estrella Damm s'inspira, entre d'altres, en un fragment de l'Elogi del Viure  de Joan Maragall. Fa temps que el conec aquest text: unes frases  estaven gravades - i gaire bé esborrades- en un petit monolit a la plaça de Lesseps, prop de la parròquia dels Josepets, abans de la desgraciada remodelació de la plaça.

He entrat a internet i he trobat el fragment copiat a molts blogs, o reproduit de cites d'oradors. El copio també. No tinc temps de buscar-lo a les Obres Completes de Joan Maragall.

En moments de desori, de manca de confiança en aquells que manen, aquest elogi de la feina ben feta, de la responsabilitat i la solidaritat de cada un dels anònims ciutadans és una injecció d'optimisme, d'esperança. Espero que us agradi.

"Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un entre els homes. Esforça’t en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me. Si oblidat de tu mateix fas tot el que pots en teu treball, fas més que un emperador que regís automàticament els seus estats; fas més que el qui inventa teories universals només per satisfer la seva vanitat, fas més que el polític, que l’agitador, que el qui governa. Pots negligir tot això i l’adobament del món. El món s’arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva..."

Per la fotografia:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada