La meva escola, oi que és bonica?

Recordo ja fa anys, quan manava Convergència, els escarafalls de l'oposició sobre els barracons o "caracoles" a les escoles. En teoria eren provisionals. Ara, les aules prefabricades, una mica més endreçades que els primitius barracons, les trobem per tot arreu. Aquest any sembla que n'hi ha més de vuit-centes on alumnes de l'escola pública estan rebent classes. I ja gairebé ningú diu res.

Les escoles -públiques, concertades o privades- caldria que fossin agradables, lluminoses i també boniques. He pensat això perquè no fa massa vaig sentir un comentari que em va fer pensar. Passava per un carreró del barri de Vallcarca -el meu barri- anant cap a casa. Davant meu un parell de noies anaven parlant. De cop una d'elles s'atura un moment i li diu a l'altra: Veus aquesta escola, oi que és bonica? Era la meva. L'altra, sorpresa, li va comentar: Anaves a escola aquí?. La primera li va respondre afirmativament. I ja no en vaig sentir res més de la conversa...

La noia tenia raó. L'escola pública La Farigola, relativament petita, és una escola bonica. Es construí al solar on s'hi trobava l'antic Hostal de la Farigola. A l'edifici de l'Hostal, a principis del segle XX, ja s'hi va instal·lar una escola per a nenes, però es va tancar per problemes d'higiene. "L'any 1920 quedaven llestes les obres i al mes de març de 1923 es procedí a la inauguració de l'edifici, obra de l'arquitecte Josep Godany, i la nova escola emprenia la marxa" es pot llegir a la web del CEIP La Farigola de Vallcarca .

Convé que nens i nenes i nois i noies treballin en espais no només dignes, també harmoniosos, agradables, que els ajudin a valorar l'estètica i a respectar edificis i mobiliari. L'espai físic, si es respecta i cuida, també educa la sensibilitat. Ja sé que cada cop hi ha més alumnes per escolaritzar, però sembla que per les escoles no valgui la pena de dedicar-hi masses diners. I em sembla que és una equivocació.