Aquesta última setmana hem estat, en Jordi i jo, recorrent els últims cent quilòmetres del Camí de Santiago. Iniciàrem la caminada a Sarria i el cinquè dia vàrem arribar a Santiago de Compostela. Ell a peu i jo en cotxe. Ens trobàvem per dinar i per sopar i dormir; i quan la carretera i el camí es trobaven caminavem alguna estoneta junts. L'experiència ha estat molt positiva i m'agradarà de comentar-ne algunes coses en dies vinents.

Com si ens vingués de passada, hem tornat "via Madrid". De fet fou una petita desviació per poder assistir a l'homenatge que a la Universitat Autònoma de Madrid es va retre a la Montserrat Sarto Canet. El motiu: fer palès l'agraiment per la donació que ella ha fet a la Biblioteca de la Facultat d'Educació de dita Universitat de la seva biblioteca i de tota la seva documentació sobre llibres infantils i juvenils. També en parlaré amb detall un altre dia.

Allà ens han agafat les notícies dels empresonaments fets pel jutge Garzón. No sé si en parlaré, la veritat... Més val esperar en què para tot. No me'n fio massa del senyor Garzón.

Tornem a ser a casa. Cansats i contents i amb ganes de retrobar la família.