Llibres amb història XIII: Petits contes negres pels infants dels blancs

Vaig descobrir aquest llibre fa pocs anys, a casa la Montserrat Sarto a Madrid. Casa seva era tota ella una biblioteca. A cada pany de paret hi havia estanteries amb les postades plenes de llibres.
Al seu despatx, a més dels llibres i revistes infantils, papers de tota mena en carpetes, a la taula, a les cadires, a terra...És, queda ben clar, una bona periodista i una amant apassionada dels llibres i les publicacions infantils i juvenils.

La major part dels llibres que ha anat guardant la Montserrat són en castellà, però també molts en català, la seva llengua materna. I allà, entre els llibres de les estanteries de l'entrada del pis, vaig descobrir aquesta petita joia. Vaig demanar-li si me'l podia regalar -sempre quan anàvem a visitar-la ens en donava algun de llibre- i em va dir que no. Que pensava fer una donació dels seus llibres i documentació a la Biblioteca de la Facultat d'Educació de la Universitat Autònoma de Madrid i que aquell era un dels inclosos a la donació.

Per sort, un altre exemplar bastant ben conservat m'esperava, ven visible, a un estand de la Fira del Llibre Vell de Barcelona, dins d'una bossa de cel·lofana. I, és clar, el vaig comprar. Car, però valia la pena.

L'autor de Petits contes negres pels infants dels blancs és l'escriptor d'origen suís, nacionalitzat francès, Blaise Cendrars. La traducció és de Joan Llongueras, amb unes magnífiques il·lustracions d'E.-C. Ricart, editat per les Edicions Proa de Badalona, l'any 1929, dintre de la col·lecció Biblioteca Grumet. És una mostra de l'extraordinària qualitat i modernitat de les edicions catalanes d'aquesta època: el llibre l'havia publicat el seu autor en francès l'any abans.

És un d'aquells llibres únics, difícilment catalogable. Són històries fantàstiques, surrealistes, algunes inventades o modificades per l'autor, d'altres que recullen contes populars africans similars als que amb variants es troben a gairebé totes les cultures. L'autor, que en realitat es deia Frédéric-Louis Sauser Hall, té una biografia fascinant: aventurer, poeta, novel·lista, músic, reporter, soldat a la Primera Guerra Mundial... El contacte amb el continent negre li pot venir d'una estada amb els seus pares a Egipte, de ben petit, però fou realment un enamorat d'Àfrica i un dels primers que recollirà texts importants de la tradició oral africana. Àfrica interessava llavors els escriptors occidentals.

També és notable l'il·lustrador, el vilanoví E.-C. Ricart: la seva obra és un bon exemple del gravat català.

Ara, gràcies a la Montserrat, un exemplar d'aquesta obra es podrá consultar a la Biblioteca de la Facultat d'Educació de l'Autònoma de Madrid junt amb d'altres obres catalanes i castellanes.

La Montserrat Sarto Canet, filla de pare aragonès i de mare manresana, nascuda a Barcelona l'any 1919, ha viscut a Madrid des de la seva joventut i ha mantingut sempre una bona relació amb escriptors i escriptores catalanes. I ha exercit de catalana a Madrid durant tota la seva vida. De jove tingué càrrecs importants a l'Acció Católica i sempre ha estat molt relacionada amb les Missions. Però tenia amics de tots els colors i tendències, sense que ella abdiqués mai de les seves idees.

Ahir va estar contenta quan li varem dir que anàvem a l'acte del seu homenatge. Segurament serà l'últim que rebrà en vida, però ja en té una bona col·lecció. Potser el més important fou la concessió de la Encomienda de la Orden Civil de Alfonso X El Sabio precisament per la seva dedicació a la promoció de la lectura. Últimament, amb gairebé noranta anys, a allò que dedicava més temps era a la Animació a la Lectura, amb la creació de l'Associació Cultural Estel que té com a objectius desenvolupar la capacitat lectora de nens i adolescents amb el lema "Leer no es hacer algo, es hacerse alguien". El mètode que ella havia creat, que es segueix a molts llocs del món, es recull en el seu llibre Animación a la Lectura, editat per S.M. l'any 1998, que porta ja moltes edicions no només en castellà sinó en coreà, japonès, etc.

Precisament a l'acte d'homenatge a tota aquesta vida dedicada a la lectura, el conferenciant, l'escriptor Antonio Rodríguez Almodovar, andalús, especialista en literatura oral, ens explicava als assistents el conte del "Medio Pollito", com exemple de narracions orals que es troben a totes les cultures... I al llibre que avui comento, al final del conte Per què? Per què? n'hi podeu trobar una versió africana...