La importància d'un bon mestre

Fa uns dies vaig llegir una entrevista que em va fer pensar. La tesi de l'entrevistat, que no sé si és ben ve certa, era que no hi ha nens o joves especialment dotats per alguna cosa. Allò que fa desvetllar el  l'interès per un tema, per una ciència o per alguna de les arts és l'atenció i la dedicació d'un mestre que acompanyi el nen o la nena en el seu aprenentatge, d'a prop i amb afecte. No un acompanyament teòric, sinó pràctic: que l'ajudi a repetir allò que ha fet malament, que l'animi quan s'equivoqui, que l'esperoni a descubrir noves possibilitats, amb amabilitat i exigència. Això és el que crea futurs talents, venia a dir l'entrevistat.

Aquest acompanyament estimulant, exigent i afectuós no hauria de ser propi només dels mestres, sinó també de tots els professors d'adolescents i fins i tot de joves universitaris. Recordo la vegada que vaig anar-me a matricular, ja gran, a un curs a la Universitat. Podia triar entre professors diferents per una mateixa assignatura. La persona que atenia les matriculacions em va recomanar un professor "es dedica molt als alumnes i els ajuda en les seves recerques". Explicava el professor que ell és fill de mestres i que aquesta dedicació l'ha mamada des de petit. Que no ha necessitat mai cursets teòrics per saber com tractar els alumnes. De fet, molts tenim algun mestre o professor que ens ha marcat d'una manera o altra a la vida i ha ajudat a què ens decantéssim per uns estudis o altres.

Una de les nostres nétes -sis anys- l'any passat era feliç a classe. Va aprendre com una esponja: sabia una infinitat de coses sobre els egipcis i ho explicava amb seguretat i orgull. I la vida de segons quins animals no tenia cap secret per ella. La mestra l'apreciava i alabava sempre la seva tasca. Aquest any va més perduda. Té un professor nou i em sembla que de moment l'estímul no és el mateix, però la descoberta que feu l'any passat em sembla que ja l'ha marcat.

Aquests bons mestres només seran això: uns bons mestres. Però gràcies a ells els alumnes que hauran passat per les seves mans seran bons investigadors, o bons músics, o bons científics o bons enginyers o arquitectes o metges... I alguns excel·liran en les seves professions i faran avançar la humanitat.