Allò que més els agrada de Calders a les més grans és poder anar soles pel carrer: anar a buscar el pa a cal Tià, o baixar a l'única botiga del poble, davant mateix de casa, a comprar qualsevol cosa... Els sembla que tenen més autonomia que a casa seva...
Els entreteniments són ben senzills, diferents segons l'edat: seguir el recorregut de les formigues, recollir uns quants caragols el dia que plou, meravellar-se amb les papallones -aquest any n'hi ha forces-; anar a veure els cavalls que hi ha prop de La Guàrdia, passejar amb bicicleta per la plaça, després de sopar; gaudir, des del terrat de casa, de les sempre canviants i rogenques postes de sol...
O aprendre a fer puntes al coixí (el coixí havia estat de la besàvia), ajudar a estendre roba i a plegar-la, explicar contes o llegir-los; cantar cançons de sempre...
Dinar i sopar plegats, tot escoltant els seus acudits i responent, si en sabem prou, les seves preguntes; o ser dipositaris de les seves confidències...
No tot és idi·lic: a vegades hi ha baralles, petites rebel·lions, però en conjunt val la pena.
Després, amb els seus pares, ja faran activitats més "excitants": banyar-se al mar o a la piscina, bucejar i pescar; anar a parcs infantils sofisticats, muntar festes amb els amics... A mi m'agrada fer-los descobrir aquells estils de vida una mica perduts que normalment només es poden reviure en una vella casa de poble petit...
A la Mia, la Noa i l'Ada, un petó. I esperant el torn del Guim, el Pere i el Tomeu. Al Berenguer encara li falta fer-se una mica més gran...
Foto : Filferro de l'estenedor de Calders després de la pluja. Immaculada Torra
Veig que la vida a Calders continua sent tan bona com sempre! Suposo que són aquestes coses les que feien que quan hi havia ocasió intentés fer una escapada amb uns quants amb l'excusa de passar una cap de setmana estudiant, o simplement per oferir als més petits la possibilitats de fer el què expliques...
ResponElimina