A La Contra...

Sovint, a La Contra de La Vanguardia, hi apareixen personatges singulars, interessants. Altres vegades queda clar que es tracta d'una entrevista promoguda per l'interès d'un editor, o de l'organitzador d'un esdeveniment per "promocionar un producte" i que l'entrevistat no resulta pas massa atractiu. Molts cops, però, les opinions que hi apareixen són prou sucoses.

M'ha cridat l'atenció que en dos dies consecutius, els protagonistes de La Contra, de perfils absolutament contraposats, insistissin, amb matisos diferents, en exposar idees que semblen contradictòries, però que no ho són.

Divendres, l'Imma Sanchís va entrevistar una directora de cinema sud americana, Diana Cardozo, que ha rodat una pel·lícula sobre "moments de decisions en guerres de guerrilles". La frase seva destacada és: La fortalesa radica en assumir la pròpia fragilitat. i segueix: el valor resideix en fer-te càrrec de la teva pròpia història, no en maquillar-la. I jo en destaco una tercera: Les decisions individuals impacten col·lectivament; si ens considerem víctimes de les circumstàncies, no ens responsabilitzem de res. Insisteix en la idea que la història la fem tots: si hi ha malvats o psicòpates al poder (o mediocres, afegeixo jo), és perquè tota una societat accepta el procés...

Dissabte, en Lluís Amiguet entrevistava un entrevistador, el nord americà Michael Eisner, que havia presidit Walt Disney i la Paramount. Una de les frases que em va cridar l'atenció es la següent: el temor al fracàs paralitza i t'obliga a ser mediocre. I diu també que dels que han triomfat li interessa d'on varen sortir i com i perquè varen aconseguir l'èxit i sobre tot com i quan es van equivocar. I afegeix que molts dels personatges importants es varen fer a l'enfrontar-se a una infantesa dura de forma activa. Varen assumir el destí a les seves mans i no varen acceptar ser meres víctimes. I varen aprofitar el fracàs, no com la negació de la seva pròpia capacitat, sinó com una lliçó i un repte per a superer-se.

Vaig pensar que l'home i la dona som iguals a tots els continents. I que és una llàstima aquesta mena de sobreprotecció que donem als més joves. Hauríem de saber transmetre que les dificultats no són una desgràcia, sinó una oportunitat.