Per les comarques ponentines

Per una qüestió de feina (aquesta mena de feines que es fan per gust i sense cobrar) i d'esbarjo (excursions amb amics) ens hem passejat aquestes últimes setmanes per les comarques de la la Noguera, l'Urgell, la Segarra, l'Alt Urgell...Són comarques marcadament agrícoles, amb la capital que acostuma a ser una ciutat prou important, i amb uns pobles ben cuidats la major part de les vegades. El paisatge ara predominantment groc pels camps ja segats o a punt de segar...

Cada vegada m'agrada més aquesta part de Catalunya, potser la que té menys turisme i per això la més autèntica...cada vegada la més autèntica. Viu bàsicament de l'agricultura i de les industries que se'n deriven. Ben allunyada de la imatge que veiem a la pintura, ben atractiva, d'Alexandre de Riquer..

A Cervera i a Tàrrega hem consultat Arxius. A aquesta última ciutat amb l'amabilitat del rector de la parròquia de Santa Maria de l'Alba, que ens ha permès d'accedir als arxius parroquials, molt ben conservats i amb uns índex que faciliten extraordinàriament la feina, que ja els voldríem trobar a arxius més importants.

A Cervera, i a La Seu d'Urgell, especialment a la capital de la Segarra, el sopar i el dormir a l'hotel ha estat un goig...

Hem visitat, a Pallerols, a la Baronia de Rialb, l'Església parroquial, plena d'història, amb restes d'absis romànics, i una nova talla de la Mare de Déu del Roser que substitueix la que es cremà en temps de guerra. És una de les antigues esglésies d'aquesta zona, reconstruïdes gràcies a Mn. Daniel Fortuny i l'arquitecte Jordi Bonet en anys de joventut. A Pons, ens portaren a l'església de Sant Pere, reconstruïda gràcies a l'Associació d'Amics de Sant Pere; a Gualter, a veure les restes de l'antic Monestir, sempre acompanyats d'amics nascuts a Pons i on pugen, des de Barcelona, sempre que poden...

Finalment, una caminada per les muntanyes que de la banda de l'Alt Urgell arriben fins a Sant Julià de Lòria, a Andorra, passant per Mas d'Alins, en un recorregut de contrabandistes i de passadors de fugitius...

Varem tornar ahir a la tarda de l'última escapada. Tornar un dissabte, no massa tard, és tot un plaer, sobretot si es fa evitant, sempre que sigui possible, les autovies i conduint amb tranquil·litat per les rectes carreteres que creuen aquestes comarques ponentines...