Barcelona not for tourists: ElsTres Turons

Avui hem fet una petita excursió matinal pels barris propers al Park Güell. Des de l'Avinguda de Vallcarca, prop de la qual vivim, hem pujat pel carrer de les Medes, en comptes de pujar per la Baixada de la Glòria (carrer amb escales mecàniques). La distància entre els dos carrers deu rondar els cent metres

Per la baixada de la Glòria, els turistes que surten del metro, pugen com formigues, arrenglaradets, uns darrera els altres, amunt, cap allà on els menen les escales: el carrer Coll del Portell on hi ha una entrada secundària al Park Güell. Pel carrer anomenat primer de les Medes i després baixada Briz i més tard carrer d'Arnold Schoenberg, s'arriba al carrer del Coll del Portell, igual que des de la baixada de la Glòria. La diferència és que pel carrer de les Medes només trobem a algun veí mig perdut i absolutament cap turista. És com el paradigma de les dues Barcelones: la Barcelona turística i la Barcelona real. Res a veure l'una amb l'altra.

No ens hem endinsat cap el Park Güell: l'hem deixat a la dreta, amb tot l'enrenou que suposa i els diners que deu deixar a l'Ajuntament. Hem tombat per camins de terra, cap a l'esquerra, cap els Tres Turons. Hem anat cap a una Barcelona també real, la que no es vol ensenyar al turista, la que es vol amagar o destruir, perquè no és políticament correcta ni compleix les normes de la modernitat. Des d'allà hem gaudit d'unes vistes extraordinàries sobre la ciutat.

I dic la que es vol destruir (en part), sabent el què dic. Hi ha un projecte municipal per construir el Parc dels Tres Turons. Això pot voler dir eliminar algunes antigues cases del segle XIX i una sèrie petites casetes, construïdes, potser, a partir de barraques de mitjans del segle passat. Però ara són casetes consolidades que reuneixen les necessàries condicions d'habitabilitat, i que no difereixen massa de les que es poden trobar a l'altra banda del carrer de la Gran Vista o en qualsevol urbanització senzilla de segons quins pobles o altres ciutats de Catalunya. Però se suposa que representen una mala imatge per a la moderna Barcelona. I es pretén "millorar" la situació dels seus habitants, no millorant l'entorn i les cases sinó entaforant-los en blocs de pisos… com per morir-se de pena, vaja… La construcció dels blocs deixarà, se suposa, uns bons dinerons a l'Ajuntament.

Al nostre senyor alcalde – en qui teníem moltes esperances posades després que substituís l'alcalde Clos, però que ja ens ha decebut- li hem de demanar que es passegi algun dia d'incògnit –o que vagi a viure una setmana al barri, com sembla que feia Maragall- i que parli amb els veïns. Veurà que, senzillament, volen viure com fan alguns dels seus conciutadans que resideixen, per exemple, a la zona de Sarrià: en la seva caseta amb jardí…( o hortet).

L'altre solució és "vendre-ho" al turisme com a cases típiques de la Barcelona del segle XIX o de la postguerra i incloure-ho als itineraris turístics: fer-hi arribar els busos turístics i ensenyar-ho juntament amb les casamates de la guerra que es troben al turó del Carmel... El ramat de turistes que puja al Park Güell anirà, també, allà on els diguin que cal anar. Faran unes quantes fotografies i tornaran tan contents a casa. Només cal provar-ho.