20.7.09

Madrid, Tarragona, Sorolla...

Aquests dies estic fent experiments amb el blog.
Volia provar maneres de "captar" nous lectors més enllà dels habituals i els fidels, que no són pas gaires. I vaig provar de titular el meu últim escrit amb la paraula Barcelona dins d'una frase en anglès. Puc dir que he tingut unes quantes visites més, però no pas gaires més lectors. Les visites que han entrat de segons quins països, sé que no han pas llegit el text: els segons que ha durat la seva estada al blog no els ho ha permès pas. I és que no tothom entén el català, ja es veu...

Alguna pinzellada més sobre turisme, ja que aquests últims dies per raons ben diferents hem visitat Tarragona i Madrid. De Madrid en puc dir poca cosa. L'anada a la capital de l'estat era per veure un familiar malalt i no ens ha permès de fer el turista. Només hem gaudit de la visita a l'exposició Sorolla, al Museu del Prado. Recomanable. I una anècdota. A la sortida de l'exposició, encara dins el Museu, ens hem trobat de cara amb un amic manresà i la seva dona, molt bons amics nostres. És la segona vegada que ens passa una cosa semblant. Ja fa molts anys, al bell mig del Louvre, ens varem trobar també amb un matrimoni d'amics nostres manresans i els seus fills...

A Tarragona, on varem anar amb l'exclusiva idea de cercar unes informacions a diversos arxius de la ciutat, ens va semblar que n'hi havia molt de turisme, però que era ben diferent del de Barcelona. Potser més familiar, més tranquil... La Plaça de la Font, la Rambla Vella, alguns racons prop de la Catedral eren ben plens de taules on les famílies, amb molts nens petits, prenien un refresc o sopaven...

Avui tornaré a fer proves amb el títol. A veure quins nous lectors s'afegeixen als que de tant en tant s'acosten per l'Espíria 11. I us deixo amb el mar refrescant de Sorolla.

4 comentaris:

  1. No et preocupis per les visites i els temps de lectura. Escriu com fins ara, escriu perquè el teu interior t'ho demana.
    Sempre tindràs lectors agraïts encara que no t'ho diguin.
    Records

    ResponElimina
  2. Huries pogut afegir que el dia que vàrem visitar el Louvre l'entrada era gratuïta, fet que augmentava les possibilitats de trobar-hi gent coneguda...!

    ResponElimina
  3. Gràcies, Ramon i Ferran. Sou dos dels lectors fidels!

    Els catalans, si podem, no malgastem. Si la memòria no em falla, a Suissa, en una estada familiar memorable, varem agafar el tren cremallera que porta cap a la Jungfrau... a primera hora del matí perquè era més econòmic el bitllet. Estava ple de catalans...

    ResponElimina
  4. Hauries de dedicar un post sencer a la Jungfrau!

    ResponElimina