Montserrat Sarto Canet, in memoriam

Montserrat Sarto Canet, catalana de naixement, madrilenya d'adopció i coneguda arreu del món per la seva tasca a favor de la lectura infantil i juvenil, morí, als noranta anys, l'últim dia de l'any 2009 a Madrid, on vivia des de finals de la guerra civil. Ahir, a la seva parròquia madrilenya, hi va haver el funeral. Molt encertada la semblança que d'ella va fer el rector. Aquest coneixia de feia molts anys la Montserrat, la traductora al castellà  de llibres infantils catalans, entre ells el conegut Rovelló de Josep Vallverdú.

La Montserrat, amb sang aragonesa i catalana, i de qui he parlat indirectament en dues ocasions, fou una gran persona. Dona de  caràcter fort i a la vegada molt sensible i afectuosa, va haver de lluitar contra el criteri del seu pare que, de joveneta, la volia dedicada, com era corrent a l'època, a tocar el piano, pintar i poca cosa més. Aconseguí el títol de periodista, sense el coneixement patern, exercí càrrecs importants a l'Acció Catòlica i des de ben jove tingué idees clares sobre la importància de la lectura en l'educació de nens i adolescents. Tossuda i convincent a la vegada, sabé engrescar els que tenia al seu voltant en veritables aventures culturals, més enllà d'afinitats ideològiques. No dic que no tingués defectes, però les virtuts els superaven amb escreix. Els amics i amigues que tenia -que té- eren innombrables. Provenien tant del camp de diverses organitzacions d'Església com de diferents àmbits culturals. Durant molt de temps l'acompanyà en aquestes aventures la seva amiga madrilenya Carmen Olivares.

Val a dir que eren, les dues, dones d'una extraordinària generositat. En podrien donar testimoni les persones que les varen  ajudar a casa seva. Especialment la noia que va estar amb elles al final de la vida de la Carmen i gairebe fins el final de la vida de la Montserrat. Si aquesta noia i la seva família varen poder tornar al seu país i fer-s'hi una casa i viure amb tranquilitat, va ser gràcies a la generositat callada de les dues amigues.  Fa temps, un estiu, ens varen convidar a nosaltres i a  alguns dels nostres fills i nebots a passar amb elles quinze dies a Suissa, en una casa a dalt de les muntanyes en un paisatge meravellós.

La Montserrat tenia una gran intel·ligència. Ella ho sabia i la va posar sempre al servei del bé. Una de les primeres aventures  que emprengué, aquesta amb la seva amiga Carmen, fou la creació a Madrid de Talentum, la primera llibreria dedicada a llibres infantils i juvenils de tot l'Estat espanyol. En aquest cas va convèncer a Jesús de Polanco que la idea era bona i rendible. I la llibreria va viure durant una colla d’anys portada directament per Carmen Olivares, i indirectament per la Montserrat.

Un altre camp en el que va deixar la seva empremta va ser en el de les revistes infantils i juvenils. Va iniciar un suplement del diari Ya, el Mini Ya, dedicat a nens  i adolescents. Abans havia dirigit  Volad ja l'any 1948, també  Genial; més endavant, l'any 1977,  fou la directora de  Gesto i  posteriorment de Supergesto, revistes  de les Obres Missionals Pontifícies. Aquestes dues encara avui tenen molta vida.  Durant les  vacances de Nadal, tornant de la neu amb un fill i un nét, varem apropar-nos a  Santuari de Queralt. Allà, el visitant podia trobar a la venda  la versió catalana de Gesto i Supergesto. L'important és que ella creava una empresa, una revista, el què fos, i  buscava col·laboradors que s'engresquessin amb la tasca.  Ella quedava en segon terme... i començava a posar en solfa  la següent idea que li rondava pel cap.

L'Animació a la Lectura va ser una de les seves últimes empreses. Va  crear un mètode perquè d'una manera lúdica els nens i adolescents agafessin gust a la lectura a través d'estratègies diverses i es convertissin en lectors. L'Associació Estel, que ella va crear,  promou aquest mètode. Va escriure dos llibres sobre el tema. El primer l'any 1984, Animación a la lectura. Para hacer al niño lector. El segon, una reedició del primer, ampliat, publicat l'any 1998, quan ja tenia gairebé vuitanta anys,  titulat Animación a la lectura con nuevas estratégias, amb un pròleg de José Antonio Marina. La traducció del llibre s'ha fet al japonès, al coreà; a Mèxic i a d'altres llocs d'Amèrica segueixen amb gairebé "devoció" aquest mètode d'educació lectora.

Ja he parlat al principi de les traduccions al castellà d'obres catalanes. Va mantenir molt bona relació amb el senyor Andreu Dòria, el fundador de l'editorial La Galera, una gran persona, i amb  Josep Vallverdú, de qui va traduir, entre d'altres obres, Rovelló, amb el nom de Polvorón. Mai, però, es va atrevir a traduir ella al català  les seves pròpies obres. Quan li preguntava perquè no traduïa  Animación a la Lectura sempre em deia que respectava massa el català i que, amb tants anys vivint a Madrid, ja no en sabia prou per fer una traducció acurada.

Ens va cridar l'atenció que a l'esquela madrilenya constés com a "Excelentísima Señora". No sabíem que aquest és el tractament que reben  els qui han obtingut la “Encomienda de Alfonso Décimo el Sabio”, com era el seu cas. Al seu funeral varen repartir un punt de llibre molt bonic, amb la fotografia que acompanya aquestes ratlles i amb una frase de  la Bíblia que ella mateixa havia triat per quan es morís i que en certa manera explica allò que havia mogut la seva vida i  allò que ara deu viure en plenitutd "Al que me ha dado la sabiduria, glorificaré." Eclesiàstic 51, 17

He parlat d'ella a :

http://espiria11.blogspot.com/2009/11/llibres-amb-historia-xiii-petits-contes.html 

http://espiria11.blogspot.com/2009/02/el-26-de-gener-es-va-presentar-el.html

i a Internet podeu trobar-hi nombroses entrades amb el seu nom.