Llibres amb Història XV: Memòria d' Antoni de Martí, a Cavanillesia

Cavanillesia (1928-1932) fou la primera revista científica de botànica editada a Espanya. Els seus creadors foren Pius Font i Quer juntament amb Josep Cuatrecases i Arumí i  Carles Pau. Pius Font i Quer, nascut a Lleida l'any 1888, visqué durant la seva juventut a Manresa, on participà activament en la vida cultural ciutadana. Fou soci fundador del Centre Excursionista de la Comarca de Bages; segurament al Centre el devia conèixer el meu avi . Després passà a viure a Barcelona. Fou botànic, farmaceutic militar i quimic. Va ser professor de farmàcia i botànica a la Universitat de Barcelona i professor a L'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona. Organitzà i dirigí l'Institut Botànic de Barcelona i fundà a la mateixa ciutat el Jardí Botànic.

Cavanillesia s'imprimí a la Impremta de Sant Josep, de Manresa. Conservem algunes cartes  de Pius Font i Quer dirigides a l'avi, l'impressor Ramon Torra. En una d'elles, del 6 d'octubre de 1932, parla del pressupost pel facsímil de "Martí, guardat com l'or!". Es tracta de  la Memòria sobre el sexe i fecundació de les plantes del tarragoní Antoni de Martí  Franquès, publicat per primera vegada l'any 1791 a Barcelona, i, en una una edició facsímil, a la segona part del volum V de Cavanillesia el dia 31 de desembre de 1932,( http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=811&Pagina=68 ), per commemorar el centenari de la mort "d'aquell preclar home de ciència català".  D'aquest facsímil  en tinc un exemplar a casa, heretat del pare, enquadernat amb tapes dures, de color granatós. Porta la signatura de Albert Torra amb data 29-12-34. I amb el número 30 de la seva biblioteca personal.

Antoni de Martí i Franquès, nasqué a l'Ardenya l'any 1750, i visqué a Altafulla i posteriorment a Tarragona. Tot i que estudià alguns anys a Cervera, és considerat un autodidacta. Morí a Tarragona l'any 1832. Fou un científic molt ben considerat a Europa, on tenia molts amics. Destacà en els camps de la Meteorologia, la Química, la Física i la Botànica. Va col•laborar amb les expedicions franceses que mediren l'arc meridià al seu pas per les terres tarragonines. Fou soci de la l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i soci lliure de la Real Academia Médico-Práctica de Barcelona, on llegí aquesta Memòria de la qual ara parlem. També formà part de la Sociedad Económica de Amigos del País, de Tarragona. Fou també un hisendat, molt lligat a la terra, un científic, però també un home pràctic, que buscava la manera d'aplicar els seus coneixements a l'agricultura, per exemple, com passa en el treball que ara ens ocupa.

La Memòria explica els seus experiments i observacions sobre els sexes i la fecundació de les plantes. Els experiments els fa a la seva casa a Altafulla, primer amb el "cañamo", després amb la "espinaca", la "calabacera de bonetillo", també amb la "sandia"...A mi m'ha cridat l'atenció el detall amb què explica tots els passos dels experiments i sobretot la forma amb què parla de les plantes, com a éssers vius que són, amb una delicadesa que sembla que estigui parlant d'animalons o de persones... Explica: "Tenia yo una hembra solitaria, cuyos pistilos se mantuvieron largos por mucho tiempo sin dar señal alguna de producción, visitabala frecuentemente..." En un altre moment diu "...llevé al punto de contacto la punta del alfiler ...que se hallaba con una porción casi imperceptible de polvo; al dia siguiente se dexaron ver algunos indicios del acto conyugal..." en un altre lloc: "¿Hubieran celebrado sus bodas aquellos pistilos, si les hubiese aplicado algún grado más de calor...?" Després dels seus experiments deixa clar que " es indispensable o preciso el polvo masculino para poder dar frutos o simientes los pistilos de las hembras."

Per a mi, aquest facsímil, per la seva història, és tota una joia.