vegades els pares o els mestres els diuen: - T’has equivocat... Segurament per no crear en ells un sentit de culpabilitat. A mi, però, sempre m’ha semblat una mica perillós utilitzar aquesta expessió quan l'infant sap que no havia d’haver pegat el seu amic, o que no havia d’haver pres una joguina d’un germà: quan té consciència que allò que ha fet és una malifeta. S’ha equivocat en fer una cosa que està malament en comptes d’una que està bé, és cert. Però...tinc la sensació que si, davant d'una malifeta, a un se li diu sempre que s’equivoca, se l'acostuma a eludir responsabilitats...M’han vingut al cap aquestes reflexions en pensar en la carta del senyor Millet. Ell deia que s’havia equivocat... I pel que anava desgranant, costa de creure que hagués actuat tal com va fer-ho per equivocació. Perquè equivocar-se, segons el diccionari, vol dir errar en prendre, fer, etc. una cosa per una altra. No sóc ningú per jutjar, però quan un fa una cosa que objectivament no està bé, i sap el què es fa, més que equivocar-se, hauria de dir que ha fet una cosa mal feta. I si la malifeta està tipificada com a delicte, hauria de reconèixer que ha comès un delicte.
Quan, en dirigir-nos als nens i nenes, equivocar-se es fa servir com un eufemisme, i aquesta paraula s’empra tant si un realment s’equivoca com si fa, de forma voluntària, una acció que sap que està malament, llavors, penso, ens exposem a no ajudar els nostres fills o alumnes a distingir, i a acostumar-los a no sentir-se responsables dels petits -de moment- actes reprovables i les seves possibles conseqüències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada