Rentar-se'n les mans

Segueixo fent-me preguntes al voltant del cas Millet. I a partir d'ara no tornaré a parlar-ne. La frase feta rentar-se'n les mans (segons el diccionari també rentar-se’n les mans com Pilat) vol dir defugir-ne la responsabilitat d'un acte.

Tinc la impressió que en el tema Millet durant molt de temps hi ha hagut persones que se n'han rentat les mans. Tots aquells que no varen dir res tenint indicis, encara que lleus, que hi havia coses que es feien malament. D'altres, però, estaven ben refiats de la honestedat del senyor Millet i ni se'ls acudia de qüestionar la seva persona. És difícil aquest tema. Potser massa gent ha mirat cap a una altra banda. Quants, segons vagin passant dies i mesos, es veurà que se n'han rentat les mans en el l'afer Millet?

Però tenim d'altres camps on és habitual el rentar-se'n les mans. Què succeeix quan les administracions o els polítics passen de puntetes per un terreny que es veu prou que és relliscós? No se n'han rentat les mans, tots plegats, pel què fa el tema dels encàrrecs per part d'alguns membres del Govern d'informes no necessaris? Algú assumeix responsabilitats? Certament,no. I seria una bona notícia si algú les assumís: portada a tots els diaris.

Això de "rentar-se’n les mans" deu ser inherent a la naturalesa humana. En català en tenim una colla d’expressions que van en la mateixa direcció, encara que no en siguin sinònims: el que no es cogui per tu deixa-ho cremar, no et fiquis allà on no et demanen (que a voltes pot ser una expressió ben encertada si vol dir no fer el xafarder o no fer-se l'interessant) o bé el més explícit i més nociu no et compliquis la vida!

Fa pocs dies he sentit una altra expressió bíblica, en boca de l'inquiet -pels canvis de partit- Àngel Colom: Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra. Què vol dir? Que tothom rebia diners del senyor Millet? I que ara els anirem a buscar un per un per veure qui en va sortir beneficiat i l'acusarem? De què? D'haver rebut uns diners que ell pensava que tenien una procedència legal? O insinuarem que ja sabia que eren diners "bruts"? Les insinuacions, de fet, ja han començat. S’hi ha afegit el propi President de la Generalitat en un acte del seu partit, dirigint-se, és clar, cap a partits rivals.

Si fins ara molts se n'havia rentat les mans, ara es passa a insinuar que tots els contraris les tenen brutes. El cas Millet s'està convertint en una mena d'arma vincladissa dels uns contra els altres en el camp polític, cultural i cívic.

Quins mesos que ens esperen!!