Està enquadernat en rústica. A la portada hi ha una vista de Manresa des de prop de l'ermita de la Guia dibuixada per l'artista manresà Joan Vilanova. Una de les cases que s'endevinen al costat de la Cova de sant Ignasi fou la llar del poeta.El llibre l’edità la família de l’autor a Manresa, a la Impremta de Sant Josep, l’any 1982. L’edició va anar a cura d’una neboda del poeta, Montserrat Torra i Puigdellívol.
Quan el llibre es publicà, la nostra mare -germana del poeta- ens en dedicà un exemplar a cada un dels fills i a cada un dels néts que tenia en aquell moment. I ens en quedarem alguns exemplars més per poder-los oferir com a obsequi a amics que pensàvem que podrien apreciar-lo.
Fa poc vaig pensar que m’agradaria regalar aquest llibre una poetessa de les Terres de Ponent, però que ja no podria fer-ho perquè no me’n quedava cap. I vaig decidir d’anar buscant per les llibreries de vell aquells exemplars que algú havia rebutjat o que mai s’havien venut. Una germana meva s’hi va sumar i ja n’hem recuperat dos.
El que tinc al davant ha necessitat una mica de neteja. Quan em va arribar tenia l’esperança de saber en quines mans havia estat, però no va ser així: ni un nom, cap signatura. Només la portada ben enfosquida per la pols que el temps i la descura hi varen acumular. Sembla més un exemplar que es va passar molt de temps abandonat sobre una taula d’una llibreria o d’un magatzem, que no pas col•locat cuidadosament en un prestatge, -una postada com diem alguns manresans- al costat dels seus companys de lleixa en una biblioteca familiar. Primerament, doncs, calgué rentar-li la cara amb una bona goma d’esborrar fins a deixar el llibre una mica més presentable.
El Ferran Puigdellívol nasqué l’any 1919 i morí tuberculós l’any 1941, als vint-i-un anys. Fill i l’hereu d’una família pagesa, la terra no l’atreia gens. Des de petit llegia molt i aviat va tenir una cultura que no es corresponia a la seva edat. Als setze anys, el febrer del 36, va ser administrador de les Festes de la Llum a Manresa. Això li permeté de dur a terme una gran il•lusió: la celebració d’uns Jocs Florals Infantils i de conèixer escriptors barcelonins, entre ells Josep Maria Folch i Torres, amb qui mantingué una bona relació durant anys.
La guerra- que juntament amb la malaltia i l’amor són temes centrals dels seus poemes- la passà a Manresa, amb dos intents de fugir-ne que no reeixiren. Acabada la guerra, apareixen símptomes de tuberculosi i el pressentiment de la mort. Era inquiet, molt sensible i apassionat. Estimava i es feia estimar.
El llibre recull tres-cents cinquanta poemes. El primer és de l’any 1932, quan tenia tretze o catorze anys. L’últim de l’octubre de 1940. Heus aquí un de breu:
PLUJA
(Assaig)
Ha plogut
en les profundes soledats dels arbres.
Tots els ocells han traspassat les boires.
I ara, en la calma, s'ou el so d'aram litúrgic,
de les esquelles que ploren.
Setembre 1937
El meu exemplar te un poema autografiat del meu pare, dedicat al vostre "tiet" Ferran, i que comença així:
ResponElimina" Jo no puc sortir a passejar
quan el sol fa les ombres llarguerudes,
ni sentir la veu del campanar,
ni veure a ponent el flamejar
que encén les carenes punxegudes..."
No cal que repeteixi la gran estima i el record que sempre tingué a casa meva l'amic poeta.
Publicat amb retard!
ResponElimina