escrit per mossèn Daniel Fortuny i Pons , editat per la Parròquia de Llimiana i imprès per Saladrigues, S.L. de Bellpuig. És un llibre senzill, amb una fotografia en color a la coberta d'una església romànica restaurada.
Mossèn Daniel era un capellà de 92 anys, de la diòcesi d'Urgell, nascut a Cal Feixat, del poble d'Alsina, prop de Tremp. En aquest llibre explica les experiències seves durant els anys de sacerdot, especial ment la tasca de recuperació de tantes esglésies i esglesioles, amb l'ajut d'un seu gran amic, l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol.
Perquè en parlo? Per la dedicatòria, que em portà a investigar qui era el personatge i la seva relació amb Manresa. Després de dedicar una entranyable abraçada a l'amic i a la seva família, afegeix: "Encara batega l'amistat que ens uní un dia a Manresa i que un altre ho farà dalt del Cel". "Em queden restes de noms entranyables a la memòria: els Torra, els Roca, el Ferran Puigdellívol...d'en Francesc Saladrigues [...]i d'en Pla Casasaayas..."
Al primer capítol es refereix a Manresa, ciutat a la qual va arribar venint del Pallars Jussà, quan el varen cridar a files el febrer del 1937, en plena guerra. Ja era sotsdiaca. Són paraules seves: "Manresa va ser per a mi una descoberta en aquells moments. Procedent d'un món rural, em trobo envoltat d'un ambient fabulós: uns grups de joves amb profundes inquietuds espirituals, culturals i humanes que em fascinen. Sense adonar-nos-en i sense organigrames en creem un de manera espontània. Tenim una mena de centre social per aplegarnos[...]Allà elaborem plans i projectes per a les hores lliures."
Un d'aquests projectes va ser una visita de treball a sant Benet de Bages. D'aquesta visita se'n conserven unes fotografies. I en Ferran Puigdellívol va escriure'n un poema, al llibre Cementiri d'estels, titulat "Balada del Monestir abandonat", amb una nota al peu que diu: "Poema escrit en el Monestir de Sant Benet de Bages el dia 10 de maig, en una excursió col·lectiva de comiat a Joan Querol Calvís (poeta de les Borges Blanques) amb Josep Pla Casasayas, mossén Daniel Fortuny, Francesc Torras, Estanislao Roca i l'autor".
Explica, mossèn Daniel, en el mateix capítol referit a Manresa, algunes de les anècdotes passades a la ciutat durant la guerra, mentre estava a la Brigada Mixta del Ejército Regular Popular. Potser la més sorprenent és una desfilada sorpresa a l'esplanada de davant l'Institut que obra ell com a caporal de gastadors mentre porta amagada l'Eucaristia que tenia intenció de dur a unes religioses,"que ampara la caritat de bona gent", durant un permís de cap de setmana a Bellvís, que la desfilada havia anul·lat. En el seu interior diu que anava demanant per tots els joves que hi participaven "que puguin tornar sans i estalvis a les seves llars".
A mossèn Daniel vaig localitzar-lo a Tremp. Li vaig escriure una carta. Em contestà immediatament convidant-nos a casa seva, amb l'alegria d'haver trobat descendents d'un dels amics. I allà anàrem. Ens parlà de la seva estada a Manresa, de la seva tasca de recuperació d'esglésies... De la Flors Sirera Fortuny, filla d'una seva neboda... Emocionava el seu amor a Déu, a les persones, al país; la seva conversa profunda i la claredat de pensament. Poc temps després li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
Avui, doncs, el meu record és per a mossèn Daniel i el seu llibre, senzill i profund al mateix temps..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada