La Catalunya triomfant no la sé veure per enlloc. I ni rica ni plena. Si ens hem de refiar de la classe política actual, dels partits polítics i la gent que viu al seu entorn, ho tenim malament.
Catalunya ha tingut èpoques d'esplendor quan la seva cultura pròpia ha estat "rica i plena" i a cada poble i ciutat hi havia entitats que de forma espontània creaven aquesta cultura. Quan les activitats diverses de caire cultural depenen directa o indirectament dels partits que manen, ja sigui a través de subvencions de la Generalitat o dels Ajuntaments, no anem bé.
Quan institucionalitzem de tal manera les celebracions que només hi participen aquells que hi són convidats pels que manen, o els grups polititzats, vol dir que no anem bé. Quan als nostres polítics la gent els ha perdut el respecte i ja ningú fa cap cas de les seves paraules, perquè no se les creu, vol dir que no anem bé.
No sé què passarà amb la sentència del Tribunal Constitucional. Però m'agradarà veure què diran aquests que ara estan tant envalentonats. Plantaran cara de veritat? Tots plegats deixaran de banda les picabaralles de pati d'escola per fer pinya i defensar l'Estatut? Si fos així, la retallada potser acabaria sent positiva. Però, acostumats a sentir-nos víctimes, si no hi ha retallada, contra qui "lluitarem"? Només quedarà seguir fent-ho entre nosaltres mateixos.
Ens queda la societat civil. Fer feina ben feta: a l'escola, a casa, en el món cultural, associatiu, empresarial. Seguir treballant pel país, el nostre, sense enveges ni venjances.
Una gran abraçada per a tu d'un xilè enamorat de Catalunya...
ResponElimina