Manresà com jo, de joves molt amic d'un meu germà, els seus pares molt amics de joventut del meu oncle poeta... Durant un temps no en vaig saber res fins que el vaig retrobar a Regió7 com a "corresponsal a l'estranger" des de Suïssa.
A l'últim article, en Boixet parla de la cúpula pintada pel Miquel Barceló a la Sala XX del Palau de les Nacions de ONU a Ginebra i explica que ha tingut la sort de poder-la veure en directe.
No fa massa, varem ser a Palma en una trobada dels Antics Escoltes i Guies (Catalunya), l'Aplec Scout (Mallorca) i la Fundació Scout (València). Els mallorquins eren els amfitrions i ens vare preparar un programa realment interessant. El primer acte de la trobada va ser una visita guiada a la Catedral, on varem poder visitar el retaule de l'altar del Santíssim, obra, també, de Miquel Barceló.
Com en el cas que explica en Boixet, la nostra visita també va tenir un caire una mica especial. Era el dia 1 de maig, Festa del Treball, l'únic dia que la Catedral resta tancada al públic. Els nostres amics mallorquins, però, tenien amistat amb un canonge que era Vicari General de la diòcesi quan varen encarregar a Miquel Barceló la remodelació de la capella del Santíssim. Aquest sacerdot, doncs, va ser qui ens va obrir la Catedral, ens la va explicar tota, i es va detenir de manera especial en detallar l'obra del discutit artista mallorquí, explicant-nos com ho va treballar i el sentit de cada detall.
Explicat per qui va viure-ho de tant a prop, l'obra té una significació bastant clara, que s'escapa, segurament al visitant normal. Vol significar el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos, vol representar el Crist ressuscitat que venç la mort. I, segons el mossèn, les marques que es poden veure sobre la porta del Sagrari són com les empremtes de les mans de l'home modern, que s'apropa al sagrari tot recordant aquella frase de l'Evangeli: On anirem? només Tu tens paraules de vida eterna...
Com a obra d'art va ser- i encar ho és- molt discutida. Alguns troben que d'art no en té res; d'altres que no és una obra per a una església gòtica; o que és irreverent; d'altres criticaven els 3,5 milions d'euros que sembla que va costar tot plegat, amb el "mobiliari" inclòs... Hi ha qui diu que s'ha pagat amb els diners de tots els mallorquins... Després de la visita he d'afegir, però, com en Boixet, que els meus dubtes sobre la importància del retaule com a obra d'art es varen reduir sensiblement... O sigui, que Déu n'hi do el què em va agradar..
(No sé si l'hauré escrit bé, però a continuació us poso un link a un vídeo)
http://www.youtube.com/watch?v=9QTJwJbBn1g
L'art és emoció i com a tal subjecte a apreciacions molt diferenciades.
ResponEliminaNo m'agrada jutjar l'art condicionat pel preu de l'etiqueta, encara que tot treball mereix una compensació i els artistes també mengen.
Tan l'altar de la Catedral de Palma i la cúpula de Ginebra han escandalitzat a molts per culpa del preu i no per la seva execució artística. Vosaltres a Palma i jo a Ginebra disposarem de temps per oblidar el preu... i Barceló hi va sortir guanyant.
Records a tots!