Tinc tants temes dels que m'agradaria parlar que acabaré no parlant seriosament de cap. Però em preocupen una bona colla de coses...
D'una conversa d'ahir amb uns amics metges que col·laboren en una organització solidària que treballa al Raval de Barcelona: El Banc d'Aliments no té aliments per repartir, tanta és la gent necessitada... Gent que fins ara es defensava i que ara ha de recórrer a l'ajut dels altres...
D'una altra conversa amb una amiga: Quan té algun aliment caducat, però que està en bon estat no el llença, el deixa en una bossa a part prop d'on hi ha els recipients per recollir deixalles, vidre, paper... Al cap de poca estona han desaparegut...
Som prou conscients del drama que per a molts suposa aquesta misteriosa crisi que s'ha presentat de cop i volta i s'estén de manera galopant...?
D'una xerrada amb una mestra jove, preocupada per les noves disposicions que està endegant el Gobern de Madrid: com pot una noia menor de setze anys poder avortar sense el consentiments dels seus pares? Perquè es vol vendre que l'avortament no té cap mena de conseqüència psicològica per la dona? I perquè una gairebé nena pot prendre aquesta decisió sola?
Passa el mateix amb la PDD. Perquè es pot vendre a les farmàcies, sense recepta, a menors? Si a moltes escoles no es donen medicaments per un mal de cap sense el permís dels pares... Com pot ser que es minimitzin els efectes secundaris? si als adults no ens venen ni un antibiòtic sense recepta...
És adequada la informació sexual que s'imparteix a moltes escoles? Jo crec que no. Fa falta no només informació, sinó formació... Preocupen els embarassos no desitjats, però el resultat d'allò que s'ensenya porta a què les relacions entre nois i noies siguin d'allò més banals... No valdria més educar-los en l'amor i el respecte...?
En un altre ordre de coses...la campanya d'algun polític per deixar de banda les llengües minoritàries a Europa...
Pot semblar que això últim no tingui res a veure amb les altres qüestions, però sí que en té. En tots els casos els més febles són els que reben, els que hi perden...I ens resignem a deixar-ho tot en mans de l'Estat i dels polítics, i allò que se'n diu la societat civil, calla i no diu res...
Espero tenir una mica més d'optimisme la setmana vinent...
Fa uns dies a mi em veies una mica pessimista...! Avui mateix, m'explicava un libanès que ha viscut uns quants anys a França que allà, quan surt un milió de persones al carrer el ministre dimiteix i la llei contra la que es protesta es retira... Que n'aprenguin, a respectar la diversitat, a no adulterar la democràcia fins a convertir-la en una autèntica tirania, on cada govern imposa els seus criteris sense tenir en compte que la majoria de la població NO l'ha votat.
ResponElimina