De Malàisia a Corea, passant per Singapur

Aeroprt d'Incheon


Ahir vaig escriure des de l'aeroport de Singapur: ja devíeu veure que no hi havia accents a l'escrit. No n'hi havia a l'ordinador, i vaig escriure com vaig poder.


A la terminal 1 ens varem trobar amb problemes similars als que ens hauríem pogut tenir a casa nostra. L'amabilitat que varem trobar entre les persones de la terminal 3 qun varem arribar contrastava amb l'actitud del personatge que ens va atendre a la 1: menjava i bevia quan no tenia ningú a qui dirigir-se...Li donem la documentació i ens diu que necessitem visat per entrar a Corea, que no ens podia fer la targeta d'embarc. En Jordi insisteix que des d'Espanya no cal. Resposta: que si volem ens ensenya l'ordinador on surt que sí, i que hauríem d'anar al consolat de Corea a Singapur! Llavors li diu en Jordi que està inscrit a una reunió. Li ensenya la confirmació de la inscripció al congrés. Això va semblar que el convencia una mica i ens diu que mirarà què pot fer. Que esperem. Així ho fem: gairebé una hora. Finalment ens crida i ens diu, sense cap més explicació, que ja està arreglat.

El vol molt bé. L'arribada a l'aeroport de Corea una sorpresa. Els aeroports són com l'avançada del que serà el país.


Aeroport de Singapur

Si al de Singapur hi predominen les flors, el color, l'estètica... al de Seul, Incheon, predomina el verd de les fulles sobre el color de les flors... Sorprèn per la funcionalitat i els detalls.

Alguns exemples:

A la taula on es podien omplir els fulls d'immigració hi havia un parell d'ulleres de mirar de prop a disposició dels que les necessitessin.

A l'arribada, dintre d'un armariet amb porta de vidre, hi havia un desfibrilador, per si algú tenia problemes de cor...

Als lavabos n'hi havia un de més baixet que els altres, no sé si per als nens o per als que van en cadira de rodes... el seient de plàstic de la tassa del wàter té com una cinta de plàstic prim (com els de les bosses dels supermercats) que l'envolta. Quan acabes de fer-lo servir, prems un botó i automàticament per l'esquerra apareix un tros de protecció nou mentre l'usat desapareix per la dreta. (no sé explicar-ho millor) Això ja ho varem veure al Japó. La netedat és extrema.

Un coreà dalt d'un carret electric que anava provist d'un estri per a netejar el terra portava unes llargues pinces que li permetien de recollir els papers i dipositar-los al receptacle corresponent. S’entén que una gent que té cura d'aquests detalls deu ser una mica peculiar...


Aeroport de Gimpo

D'allà hem anat amb un autobús fins un altre aeroport, Gimpo. I aquí hem agafat un altre avió fins a l'aeroport d'Ulsan. Aquest petit aeroport sorprèn perquè està voltat d'una tanca de filferro espinós. Allà ens esperaven per dur-nos amb cotxe fins a l'hotel, que està a les afores Gyeongju (o Kyongiu), a una mena de complexe turístic al voltant d'un llac artificial.

De l'hotel, que és de la mateixa cadena que el de Kuching, us en parlaré demà. I també del que vagi descobrint de Corea. Em sembla que el salt de Malàisia a Corea permet de fer forces consideracions... Aquí s'hi troba una cultura mil•lenària sorprenent.