Comiat de Borneo

El hall de l'hotel

Avui, de moment tenim el dia amb més sol de tota l'estada a l'illa. Ja és cap el tard i no hi ha hagut ni nuvolades ni pluja.

En Jordi ha agafat, amb d'altres participants a la trobada, un avió a les 6 del matí per anar a visitar una planta de gas natural liquat a un altre poble i ara acaba d'arribar. I jo, juntament amb les altres tres acompanyants que aquests dies hem fet visites per la ciutat l'entorn, hem anat a veure els orangutans i a fer una excursió amb kaiak. S'hi han sumat també alguns dels homes que no han anat a visitar la planta de gas, més la gent de l'organització que s'encarrega de les visites turístiques: conductors de microbusos, d'autocars, fotògrafs, guies...En total més de vint persones.

Hem pogut veure cinc o sis orangutans de tots els tamanys (sembla que són una família de tres generacions): com menjaven, saltaven d'un arbre a l'altre, es gronxaven...Tot des de molt lluny.

Com que no es pot fer soroll per no espantar-los, semblava que ens trobéssim en un recinte sagrat!! Si he de ser sincera, més que els orangutans m'ha impressionat la selva. Tot i que no ens hi hem endinsat pas massa, quedaves corprès pels múltiples sons que arribaven i es confonien. I que de cop canviaven. Només pels sorolls que es senten es pot endevinar la vida que allà s'hi amaga. I no parlem de la vegetació.

Després, l'anada al riu a passejar amb el kaiak: dues persones a cada embarcació i totes dues remant. Molt bonic; una mica cansat pels que estem desentrenats, però bé. Gairebé una horeta per aigües bastant tranquil•les, amb algun ràpid per donar emoció a la sortida. Fins i tot s'ha volcat un kaiak sense altres conseqüències que l'ensurt corresponent, la remullada dels afectats i una cosa més per poder explicar. Una bona experiència.

Saravak i m'imagino que tot Malàisia s'està "venent" al turisme. A la zona nostra els hotels de luxe s'arrengleren un molt a prop l'altre. Com a tot arreu, les vistes als diferents indrets del país s'acaben portant-te a algun lloc on puguis comprar alguna cosa típica (avui a una fàbrica de ceràmica; ahir a uns botiga d'artesania variada: collarets, bossetes, vestits, camisetes...). I "venen", també, al turisme la seva recreació simplista de la història: un sopar a una longhaus, asseguts a terra al voltant de les taules baixes i rodones, amb balls i cançons suposadament tradicionals, i referències als caçadors de caps...que es va acabar traient a ballar i cantar a uns quants dels seriosos participants. Sort que a fora hi havia una terrassa amb el buffet i les begudes i, quan es va veure com acabaria tot, era fàcil anar-se'n cap a fora a prendre la fresca.

(Per cert que em varen cantar el "to you"(que diria l'Ada) tota la colla al començar el sopar. Hauré de recordar que l'any 2008 vaig celebrar l'aniversari a una recreació d'una longhaus deSarawak!!)

També a causa del turisme volien enderrocar unes casetes que hi ha a l'altra banda de riu cap a la dreta de l'hotel, molt boniques per senzilles....Enderrocar-les per construir-hi més hotels de luxe. I substituir, en la construcció de nous edificis, la fusta (per preservar la selva) pel ciment. Fa pena pensar en el sud est asiàtic envaït pel ciment!!! És clar que cal preservar la selva, però...Per altra banda, el turisme dóna feina a moltíssima gent....

Parlant d'hotels: no n'hi ha només de luxe i a l'estil occidental, Se'n poden veure molts de aparentment senzills i amb l'estil de les cases tradicionals de la ciutat: semblen una botiga i un pis a sobre i posa el rètol d'hotel. Com que més lluny de la costa, a l'interior, hi ha encara moltes zones de naturalesa gairebé verge, hi ha un turisme de motxilla i cames que utilitza aquests hotelets.

Una altra cosa que pot semblar curiosa és que no semblen pas massa enfadats amb els britànics. Més aviat sembla que senten agraïts (potser perquè gràcies a un britànic varen acabar amb els caçadors de caps) i alguns almenys orgullosos de pertànyer a la Commonwealdh: quan van pel món els tenen més respecte.

I finalment, i és important en aquests moments. Viuen a la Malàisia de Borneo persones de moltes ètnies: els iban, que són un 30% de la població, que varen venir de Indonèsia; molta xinesos que de sempre varen comerciar per aquestes terres; els penan, nòmades de la selva, indis, blancs....I no hi ha cap problema. També conviuen pacíficament persones de religions diverses: la musulmana que és l'oficial; la catòlica i altres grups cristians, el budisme, i segurament alguna mena d'animisme. Les persones del país que ens han acompanyat aquests dies: conductors, guies,etc. insisteixen en el mateix: aquí no hi ha conflictes. I t'expliquen: el meu pare és mig iban, mig xinès; la meva mare...similar. I també entre les religions sembla que no hi ha problemes. Avui ens deia un conductor per explicar-nos-ho. Cap problema: la meva dona era cristiana i jo musulmà i cap problema: ens varem casar.....i llavors ella es va convertir a l'Islam!! És clar: cap problema!

A l'habitació de l'hotel, a l'angle del sostre que hi ha a l'esquerra del finestral, s'hi troba una fletxa verda que posa KIBLAT (Meca). I a l'hotel i a la major part dels llocs on hem menjat mai hi ha carn de porc. I a molts restaurants, al del nostre hotel també, ofereixen sopars del Ramadà. Oficialment el país és musulmà. No hem visitat la mesquita que diuen que és molt bonica. La catedral catòlica és moderna i original, sense parets. Al costat de l'hotel tenim un temple xinès, i varem passar per davant d'allò que en diuen aquí l'església cristiana. Tant els catòlics com aquests últims tenen escoles molt grans amb jardins, al costat de l'església.

Avui ens han ensenyat per fora una Universitat Australiana. Estan molt contents de tenir-la aquí: abans els nois havien d'anar a estudiar a Austràlia. Ara poden fer-ho més a prop.

Si tot va bé, demà el Jordi podrà veure alguna cosa d'aquestes terres. I a les quatre anirem cap a una altre cultura asiàtica, molt més rica, segurament. Aquí, més que cultura -tot allò que és creació de l'esperit humà-, allò que s'hi troba és naturalesa, rica, variada, exuberant, aprofitada per l'home durant molt temps per a sobreviure i ara explotada per la indústria turística, no per sobreviure, sinó per viure bé.

Aquestes estades a llocs exòtics per a feina, tenen un inconvenient: no pots veure gairebé res del que voldries. I sabent totes les meravelles naturals que sembla que es troben a la part de l'illa de Borneo que pertany a Malàisia, suggereixo als qui teniu ganes d'aventura i naturalesa verge, i de conèixer gent encara a una mica "salvatge" (en el bon sentit de la paraula) que hi feu una escapada...una mica més llarga que la nostra.

Fins a Corea, si Déu vol (amb permís de la Mia)