De Barcelona a Kuching

Començo a escriure a 2/4 de tres de la tarda del dia 16 -el 15 el varem passar pràcticament volant, o a l'aeroport de Singapur- a la taula de l'habitació de l'hotel, al costat mateix del finestral que dona al riu Saravak.

Aniré per parts.

El vol a Singapur.

La primera notícia del dia 14 al matí, al llevar-nos, va ser la de la caiguda d'un avió a Rússia. Una mica d'angúnia, però varem pensar que dos accidents aeris en un dia ja seria massa. Volàvem amb Singapur Airlines; val la pena: amabilitat, detalls i un vol perfecte malgrat les turbulències que ens acompanyaren durant una part del viatge.

La ruta: parada a Milà i d'aquí uns 10.000 kilòmetres sobrevolant Àustria, Eslovàquia, Ucraïna, Turkmenistan, el mar Caspi, Afganistan, Pakistan, India, Mar de la India , Malàisia i Singapur.

Ja sé que no a tothom li passa el mateix, però a mi, si. No sé preparar-me el viatge abans. Em costa saber coses d'un lloc que no conec personalment. Però al veure sobre el mapa de la pantalleta que tenia al davant del seient de l'avió els països que anàvem sobrevolant, aquests països, en certa manera era com si ja els conegués una mica més.

Em va cridar l'atenció l'orografia dels països en conflicte: l'Iran, (que no vàrem sobrevolar, però que teníem a tocar), l'Afganistan, el Pakistan...Tots semblaven, vistos a la pantalla, països atormentats també geogràficament. L'Índia semblava una altra cosa. I sobrevolar-la et fa entendre millor perquè és un sub continent...

Els deu mil Kilòmetres acaben fent-se llargs, sobretot si no és fàcil dormir.

Singapur

Poca cosa puc dir de la ciutat. Varem apuntar-nos a una visita gratuïta que es fa en autocar des de l'aeroport. Grans edificis espectaculars, els que ja són característics del sud est asiàtic al costat de barris que mantenen la seves característiques: el xinès, per exemple.


L'aeroport, on ens hi varem passar hores, és espectacular. La terminal 3 a la que varem arribar, és acabada d'estrenar. Immensa, emmoquetada tota, tranqul•la, més occidental que asiàtica, amb totes les botigues de marques pròpies de la globalització. I amb uns jardins esplèndids: de gira-sols, orquídies, dicksònies...I amb gent de totes les races i amb tota mena de vestits. Per anar de la terminal 3 a la 2, d'on sortíem cap a Kuching, un petit trenet exterior sense conductor molt còmode que com un metro enllaça les tres terminals de l'aeroport.



Cap a Kuching

Un vol que res a veure tenia amb l'anterior. Avió petit, gent que semblava tota ella del país. Cap turista, aparentment. Tot rodó, però. Les maletes, facturades des de Barcelona, varen arribar com nosaltres. L'aeroport poca cosa.
A l'arribada ens esperava la senyora que s'ha cuidat de l'organització. Amabilitat altre vegada. Amb un taxi cap a l'hotel. Entrega de credencials i dels obsequis normals en aquestes ocasions.

De l'hotel, el millor és la vista que té: des del llit podem contemplar el riu d'un marró-verdós , l'exuberant vegetació que hi ha tant al passeig de davant de l'hotel com a l'altra riba, un edifici estrany, que en diuen el Palau, les barques que es passegen pel riu, el cel normalment encapotat....Ahir a la nit semblava que se sentien trets. Pensàvem si passava com al Líban...No. Eren els trons de la tempesta que començava. I va ploure fort.

Algunes coses curioses d'ahir. Al seient del meu costat hi havia un noi -o potser no tan noi- oriental, no sé dir d'on, que amb el seu mac dibuixava...manga.

I a la terminal 3, el Jordi volia veure una paret verda - la green wall- que és un "jardí vertical" amb unes mini cascades...I Però estava a un lloc on no podíem entrar. Ens varem acostar per veure-la el més a prop possible. Una noia del mostrador ens va dir si volíem alguna cosa...Varem dir que no...S'ens va acostar un empleat de l'aeroport. ens va demnar si volém alguna cosa...Varem dir que només mirar la paret...Ens diu que és el "cap" d'aquella sala. Que si volem, podem passar. "Moltes gràcies! És clar que sí..." Li diu a un noi més jove que ens acompanyi....Podem visitar la paret sense problemes. Ens acompanya també, quan sortim, fins a l'ascensor. Ens diu que al juny ve a Barcelona. Li donem la nostra targeta...

També hem trobat a l'aeroport alguna persona una mica malcarada, però en general, es pot dir que si alguna cosa cal destacar és la amabilitat de les persones... Avui, que ens ha arreplegat una tempesta de tornada a l'hotel després de fer una passejada pels voltants, s'ha parat un cotxe amb dos senyors i ens han preguntat si podien acompanyar-nos...No hem sabut dir que no. I, amablement ens han dut fins a l'hotel. Una vida més tranquil•la, sembla, que la nostra ...

Acabem d'arribar a l'hotel després del sopar d'avui, dia 16. Demà, si ens queda temps, explicarem més coses.