Una altra mena d'independència?

Avui he vist que els ciutadans de Vallvidrera volen fer un referèndum -no vinculant, és clar- per separar-se de Barcelona, per tornar a ser un poble independent, ja que se senten abandonats per l'Ajuntament barceloní.

Es podrien dir moltes coses al respecte. Segurament tenen raó de sentir-se abandonats. Vallvidrera té una personalitat tan peculiar -el mateix funicular n'és un exemple- que crec que a molts ens sembla que som fora de Barcelona quan hi anem.

I ara sé que diré una bajanada, però fa temps que ho penso. Tal com està actuant la Generalitat (per exemple amb el tema del projecte de la creació de les Vegueries i de una altra cosa que és l'Àrea metropolitana) la resta de Catalunya no podria fer un referèndum -no vinculant, és clar- per desvincular-se de Barcelona i la seva àrea i crear una mena de Catalunya II? Una altra mena mena d'independència, com si diguéssim.

Cada cop conec més gent "de comarques" que si poden no posen els peus a Barcelona. Si volen anar un dia al Liceu o al Palau, per exemple, ja tenen un autobús especial que els hi porta i també els recull i torna a casa. Per comprar no cal anar-hi: hi ha gairebé les mateixes botigues que a Barcelona a moltes capitals de comarques, si n'exceptuem algunes botigues de marques privilegiades del Passeig de Gràcia i voltants on la "gent normal" no compra. Queden bé, aquestes botigues, de cara els turistes i per badar una mica si no es té res millor per fer.

A casa nostra, cap dels fills s'hi ha quedat a viure ni a Barcelona ni a la seva àrea. Tampoc han marxat a Sant Cugat, per entendre'ns. Viuen fora de la influència de la capital. I viuen bé i més tranquils.

Viure prop de la zona d'influència de Manresa, Igualada, Girona, Lleida, La Seu, Vic, Olot i tantes d'altres petites ciutats suposa de forma global, encara que no ho sembli, una major qualitat de vida.



Foto: Vallvidrera, acuarela de Raimundo López Bayarri
http://raimundoyacuarela.blogspot.com/2008_06_01_archive.html