15.2.10

La gent del carrer...

Avui, ja fosc, passava per davant de la Casa Batlló, al Passeig de Gràcia. Com sempre hi havia cua per entrar a visitar-la, i com sempre, també, hi havia grups de persones contemplant la façana des de la vorera. Avui m’he adonat que molts dels qui la contemplaven ho feien amb un somriure, mig de sorpresa, mig d'admiració. En diverses persones el seu somriure m'ha recordat el dels nens quan descobreixen quelcom de sorprenent i bonic. No me n'havia adonat mai d'aquesta manera de mirar l'obra de Gaudí. No sé si és perquè el 14 de febrer era un dia especial... Ara m'agradarà de fixar m'hi més sovint, a veure si la sensació que he tingut avui es repeteix alguna altra vegada...

Al carrer, suposo que li passa a tothom, (o no?), sempre m'aturen -especialment els estrangers- per demanar-me alguna adreça, per saber com s'ha d'anar a algun dels llocs turístics... Curiosament no em passa només a Barcelona, també a d'altres ciutats, a Madrid, per exemple, i un cop fins i tot a Bon, on vaig tenir feina a fer-li entendre a un alemany que jo no era del país... Com que visc prop de l'estació del metro que aboca cada dia centenars de persones cap  al Parc Güell, malgrat les indicacions prou clares, molts cops em trobo gent que pregunten com arribar-hi.

A la sortida del metro, a l'actual Avinguda de Vallcarca, fins fa poc de l'Hospital Militar, una senyora amb accent sud-americà -no he pogut precisar més- m'ha preguntat com es feia per anar a l'Hospital Po o Fo (o això he entès). Dec haver posat cara de sorpresa, perquè llavors ja m'ha dit no sé què dels militars. Volent-me donar més informació m'ha dit que era l'Hospital on portaven els pensionistes de la Mútua (com si només n'hi hagué una en tot Barcelona), quan ja es posaven malalts... He pensat que volia anar al complex sanitari on abans hi havia l'Hospital Militar, i li he dit que anés tirant amunt per la mateixa Avinguda i que ja veuria uns edificis, etc. Però llavors he recordat que per allà mateix hi ha la Clínica Delfos, que està lligada a una Mútua que em sembla que es diu Universal. Li he comentat, i m'ha dit que sí, que era allà on anava...

Ja a casa anava pensant com es pot anar pel món -millor dit per Barcelona- amb aquesta mala informació i amb aquesta ingenuïtat... Finalment he arribat a la conclusió que allò que volia dir quan m'ha dit hospital Po o Fo, devia ser la Delfos. Els hi deuen haver dit el nom de paraula i el Del es deuen haver pensat que era l'article, que el nom era Fo o Fos...

Tot plegat anècdotes. Però m'agrada la gent del carrer, les persones, poder donar un cop de mà, encara que sigui en aquestes petites coses que ajuden a cadascú a arribar al seu destí...

6 comentaris:

  1. Així, amb bons cops de mà com els teus anem caminant per la vida!

    ResponElimina
  2. Pot ser sí que estic exagerant amb això de "caminar per la vida."
    Canvio el xip: No t'equivoquis que en temps de crisi no podem perdre cap turista.

    ResponElimina
  3. Ves per on, sense voler estic ajudant el nostre alcalde, que no és pas que m'agradi massa...

    Però Barcelona sí que es mereix que atenguem bé els visitants!!

    ResponElimina
  4. hola Maria Pilar. He trobat el teu bloc a l'atzar i l'estic llegint. A mi també sempre em demanen informacions pel carrer i sóc molt negada per donar indicacions però faig el que puc. Com tu també sóc del bages, monistrolenca de neixament i vivint a Manresa des de fa molts anys i blocaire....

    ResponElimina
  5. Gràcies! ja he entrat al teu blog! Quina enveja em feu les artistes. Jo sóc negada per aquestes activitats tan boniques!

    ResponElimina