1.1.10

Per començar bé l'Any Nou, un poema


Variacions en el tema de la llum en el Gènesi
per David Jou i Mirabent, científic i poeta





Al principi, Déu pensà en un Amor més gran que cap cel i que cap terra.
I va dir: “que sigui la llum” per a il·luminar-lo.
I el pensament de Déu es va fer llum, intuïció fulgurant, equació única i suprema.

I la llum, com una aigua turbulenta, no era només llum, sinó també temps i espai, matèria i antimatèria, escalfor i expansió, tot el que calia per fer, de mica en mica, àtoms i galàxies, estrelles i planetes, vida i intel·ligència.

I Déu pensà que ja podia descansar, que la llum s’aniria desplegant davant seu en una multitud innombrable d’estrelles i de vides que tard o d’hora arribarien a l’amor que Ell havia imaginat.

Però va arribar la intel·ligència i, més que d’amor, es va encendre de protesta, d’orgull, de rapacitat i de llunyania.

I Déu va saber que ja no podria descansar, que hauria d’escoltar molts plors, consolar moltes ànimes, acompanyar moltes solituds i compadir moltes derrotes.

Que bell seria descobrir l’equació primordial, la sintonia sorprenent de les seves constants i les seves condicions inicials amb l’existència de la vida!

Però, tot i això, la raó de l’univers estaria més enllà dels nombres, en l’Amor -la Raó misteriosa, potser, dels orígens-.

M'ha semblat un poema prou profund i optimista  -situa l'Amor als origens de la Creació i per tant del temps- apropiat pel dia d'avui, quan s'inicia una nova dècada i un nou any.

A tots els lectors ocasionals o habituals: Molt Bon Any 2010!!

1 comentari:

  1. Gràcies Pilar!!!
    Bon Any 2010 i et desitjo el millor per tu i la teva família i seguir amb bons ànims per cercar entrades tan boniques com les que ens has fet fins ara als que et llegim.
    Bon any, també, als altres seguidors teus.
    Victòria

    ResponElimina