Déu al carrer

 

Aquests dies, premsa, blogs, webs i mitjans tots -ves per on!- parlen de Déu més que mai gràcies a un grup d'ateus. La campanya als autobusos de Barcelona ha sacsejat consciències habitualment adormides.

Allò que a mi em fa més gràcia del text que apareixerà als autobusos és el "probablement". Trobo que aquests ateus són molt raonables, la veritat. I que Déu se'ls deu mirar amb una certa benvolença. Com hauria dit el meu pare " se li deu escapar un somriure per sota el nas..."  

Hi ha qui s'ha escandalitzat, qui s'ha esverat, qui ha posat el crit al cel...

També hi ha qui diu que ja està bé que, ara que es vol arraconar Déu a la intimitat de cadascú i treure'l del "carrer", un grup d'ateus decideixin passejar el seu nom Barcelona amunt Barcelona avall...encara que sigui per posar en dubte la seva existència. D'altres grups han entomat el repte i es proposen de fer  una campanya similar però en sentit contrari: uns autobusos circulant per Barcelona amb un text "creient".

Caldria que els qui volen replicar els ateus des del punt de vista cristià   ho facin amb una certa gràcia. Passejar un text en un autobús per Barcelona no és el mateix que predicar en una església , on l'auditori ja  se sap  que és més o menys addicte.  S'ha de tenir l'enginy  i el sentit de l'humor necessari per deixar -lo  bé  a  Déu  en fer sortir el seu nom al carrer. No fer-lo antipàtic o inintel·ligible. Molts dels qui  llegiran el missatge a l'autobús no el coneixen gaire. I no saben que Déu sí que els coneix i els estima... 

Si jo hagués de formar part d'un jurat que seleccionés un text per oposar-lo al que han triat els ateus n'escolliria un que digués una cosa similar a aquesta: Déu t'estima i et vol feliç: preocupa't pels altres.