Aquest serà l'últim dels llibres amb història que comentaré. Seguiré escrivint dels llibres antics que tinc a casa. Però són llibres sense història...Camí és un llibre d'espiritualitat escrit en castellà -Camino- i publicat per primer cop l'any 1939 a València (l'any 34 ja s'havien publicat alguns dels punts amb el nom de Consideraciones Espirituales). L'autor és Josep Maria Escrivà de Balaguer (ara sant Josepmaria), el sacerdot que l'any 1928 va fundar l'Opus Dei. El llibre consta de 999 punts que l'autor defineix com a "consells" o "consideracions" per a meditar, com una "confidència d'amic, de germà, de pare", perquè "milloris la teva vida..." . Quan es publica, l'any 1955, la primera traducció catalana, que feren el doctor Joan B. Torelló i Francesc Faus, ja hi havia deu edicions en castellà, més tres en italià, dues en portuguès, i dues en anglès: una a Dublín i una altra a NY. Segons afirma una pàgina de la web de l'Opus Dei, fins a l'any 2007 se n'havien fet cap a 8,7 milions d’exemplars en 48 idiomes.
El llibre que ara comento és un exemplar en rústica, amb una sobrecoberta que mostra el Pantocràtor del Frontal Pantocràtor i els Apòstols, procedent de La Seu d'Urgell que es troba al Museu d'Art de Catalunya. A l'interior hi ha una reproducció en blanc i negre d'un fragment de Crist crucificat. Està publicat per l'Editorial Atlàntica, S.A. de Barcelona, i s'acabà d'imprimir als tallers Ariel, S.L. a Barcelona el 27 d'abril del 1955. L'exemplar està signat per l'Albert Torra i duu la numeració 547 D4R.
L'Albert Torra tenia algun altre exemplar de Camí. Aquest, però, té la pecularietat d'estar anotat en llapis per ell mateix.
Les anotacions fan referència a esmenes tipogràfiques, però també, en alguns casos a usos del català, o a detalls d'estil. A voltes hi afegeix algun comentari que mostra el dubte: Tu o vós?; en altres llocs llegim fora coma, o sense cometes. Segurament aquest exemplar amb esmenes va arribar a mans dels editors de Camí, i va servir per millorar la següent edició ja que sembla que l'Albert va marcar, després, quines esmenes s'havien tingut en compte i quines s'havien desestimat.Actualment l'última edició de Camí en català està exhaurida i suposo que se'n deu preparar una de nova.
Traduir al català "Camino", o qualsevol llibre de sant Josepmaria, és una feina complicada i més aviat desagraïda. Complicada pel llenguatge col·loquial amb expressions "castisses" que fa servir sovint, i desagraïda perquè és un fet ben reconegut que, si hi ha la possibilitat, sempre és millor llegir la versió original -no traduïda- dels llibres, i a Catalunya, Ferran VII i la Constitució ja s'han cuidat prou de proporcionar-nos un bon castellà a tots. Encara i així, cada vegada que he intentat la lectura de Camí o de les homilies de sant Josepmaria en català, no m'ha acabat d'agradar l'estil més aviat rebuscat, poc natural, de les traduccions. M'agrada el català del Cavall Fort o el de la Bíblia Interconfessional. I també -potser aquest és el principal motiu- el castellà de Josep Maria Escrivà. Com més allunyat dels temps aspres de la guerra, millor (m'agrada més l'expressió menys impetuosa, més comprensiva, suau i "tolerant" de "Forja", posem per cas, que de "Surco").
ResponEliminaUn tema interessant, el del “Tu” o el “Vos” en les pregàries i els textos litúrgics. Diria que estem en un temps de transició: estimem encara les expressions apreses de petits on fem servir el "Vos" (el parenostre i l’avemaria sense anar més lluny, o frases que hem interioritzat: "Senyor, Vos ho sabeu tot, Vos sabeu que jo us estimo..."), però si es tracta de redactar o traduir una pregària jo prefereixo el “Tu”, si més no de cara a les persones més joves, els fills, els nens de catequesi... I no ho considero un mimetisme del castellà sinó una necessitat espontània que ens demana la naturalitat, la confiança que ens han ensenyat a tenir amb Déu Pare.
La traducció que va fer Ronald Knox de la Bíblia Vulgata a l'anglès del seu temps, va tenir un gran èxit. No podia ser d'una altra manera amb el seu talent i la seva gràcia per comunicar. Però, potser perquè no va tenir cap altra sortida, va optar per conservar l'expressió antiga del "Thou", en comptes del "You". Un fenomen semblant al del "Vos" i el "Tu". Doncs bé, des de fa un temps, un bon deixeble de Knox (i de sant Josepmaria), father Cormac Burke, s’ha dedicat a reescriure traducció de Knox, canviant-hi alguns detalls, però sobretot, els “Thou” per “You”. El canvi és impressionant.
PS
Miro d’obrir la web de Cormac Burke (si ho voleu, entreu a Google el seu nom i la trobareu) però, no sé perquè, dóna errors i no es pot llegir...
Gràcies, Mingu.
ResponEliminaCopio unes frases dels traductors en una mena de justificació al principi de la primera edició catalana de Camí.
"Aquesta traducció era un deute bastant antic.[...]Tenim, també, el goig de poder dir que l'autor mateix sovint ens hi ha animat i ara ens ha fet sabedors de la seva particularíssima joia.
No era gens fàcil aquesta empresa. No n'estem, certament del tot satisfets. L'estil ferm i ajustat, el lleguatge magnífic i prenyat de casticismes, l'il·luminació (esmenat per l'Albert "la i·llu...") poètica i l'embransida esglaiadora d'aquesta espiritualitat tan clàssica i tan nova, enamorada i robusta, no s'avenen gens a la ben coneguda peripècia del traductor. Però hem volgut fer obra de bé i no un treball de jocs florals."
Primer de tot, dir que acabo de llegir l'avís de "data de caducitat" del bloc del Ferran i vull donar-vos la enhorabona a vosaltres els pares, a ell mateix -per suposat i, com diu un dels seus amics, al Líban, a l'Església, al món, etc.. Això és un cop de cap com el d'ahir del Puyol
ResponEliminaI després, anotar que avui he agafat un Camí, en català, que era del meu pare. Després de llegir per aquí i per allà he de reconèixer que és un error haver dit que "l'estil de les traduccions és més aviat rebuscat". No hi ha res d'això. Segurament, quan jo l'havia llegit en català, moltes paraules que ara són d'ús normal, en aquells temps -per a mi- encara no ho eren. També és cert que s'ha fet molta bona feina des de les escoles, la tele... i que sóc un bon ignorant (un altre exemple: em diu un amic d'un fill meu que qui va fer els decrets de nova planta no va ser Ferran VII sinó Felip V)