29.7.10

Braus, bous, ases... i persones

Vaja enrenou que s'ha creat amb la decisió del Parlament de Catalunya de prohibir les Curses de Braus, o millor dit, en castellà, les "Corridas de Toros". Perquè no és ben bé el mateix, segons com es miri. Les Curses de braus, vol dir que les hem fet nostres. Les "Corrides (?) de Toros" queda clar que venen de més enllà. Hi ha, però, força gent afeccionada a a la tauromàquia a Catalunya, encara que a vegades sembla que se n'hagin d'amagar. Vagi per davant que a mi no m'han agradat mai els toros.

Ve de lluny la tradició de "jugar" amb els animals a les societats occidentals, a les nostres. O de forma tràgica- l'home s'hi juga la vida... i l'animal també- o de forma, diguem-ne bufa -l'home se'n burla de l'animal des de la seva superioritat i l'animal no pot defensar-se ni gairebé atacar-. Jo diria que a casa nostra som més propensos a aquesta segona versió: la bufa, no la tràgica. I no sé si és millor o pitjor. La salvatjada a vegades s'ha convertit en un "art", amb les seves regles i tradicions. D'altres, s'ha quedat només en una salvatjada.

Aquí tenim els correbous, per citar algunes festes amb animals.

Els correbous, molt populars a les terres de l'Ebre, importats, sembla, de les terres valencianes (al País Valencià hi ha moltes activitats populars amb bous al carrer) són festes en les que no es mata l'animal, però sí que se'l maltracta o se'l pot maltractar. Segons el PACMA (Partido antitaurico contra el maltrato animal): "No se respeta el Manual de Buenas Prácticas, que es una convención entre la Generalitat de Cataluña y los organizadores de los correbous, que pretendía hacerlos menos crueles. Los asistentes a los correbous golpean a los toros con todo lo que les viene a mano, cegándoles con pistolas de rayos láser y echándoles arena a los ojos. Los toros mantienen el fuego encendido en los cuernos más tiempo del prescrito en el Manuel de Buenas Prácticas..." No sé si tenen raó o no.


La sensibilitat va variant. I hi ha una nova tendència, bona, que va en contra de la tradició: el respecte als animals, especialment als mamífers, ja que nosaltres també en som de mamífers... encara que som, al menys això crec jo, alguna cosa més que els altres mamífers. Ara la defensa dels animals va creixent i és, insisteixo, bona cosa. No sé, però, si al mateix temps creixen els maltractaments a les persones. I això ja no sembla tan civilitzat, ni tan sols humà i caldrà parlar-ne un altre dia.

Foto:Blog George Kaplan.


He rebut aquest dos comentaris de dos lectors de Solsona que es queixaven i amb raó de la meva manca d'informació sobre les tradicions de la ciutat de Solsona. Fan referència a unes frases que no s'ajustaven a la realitat i que havia escrit  en aquest post. Ja les he esborrat. I demano disculpes als Solsonins per no haver-me documentat millor. Incloc els comentaris, però.

6 comentaris:

  1. Creo que este mundo han de haber sensibilidades de toda clasa.
    Nada que decir de aquellas personas de buena fe que defienden a alguna clase de animales(que no a todos), pero mal por aquellos "politicastros" que amparándose en el sentir de los otros, medran con intereses no demasiado claros(o demasiado claros), siempre a favor de sus ideas (?) y sin ninguna consideración a los que no piensan como ellos, que no se escandalizan ni alzan la voz contra otras "salvajadas" mucho mas importantes . Un saludo. Mº Fernanda

    ResponElimina
  2. Festa del ase a Solsona.... molta ignorància i desinformació al respecte. No existeix tal Festa del ase, el que es fa per Carnaval, és penjar un ruc de cartro-pedra, això si molt ben fet, del campanar del rellotge de les hores, com ha autocrítica als solsonins mateixos també coneguts per "Matarucs"

    ResponElimina
  3. A Solsona mai s'ha penjat un ruc de carn i ossos de cap campanar, ni per Carnaval, ni a l'edad de pedra. Si us plau, parlem en propietat.

    ResponElimina
  4. Miquel / Anonim soc el mateixd’agost 13, 2010 11:26 a. m.

    Gràcies Pilar, estàs disculpada. I estàs convidada quan vulguis a coneixer Solsona, i veuràs, com tu dius amb algún article, que parlan amb la gent del carrer, amb la gent de la gleva, és quan realment vius i comparteixes moments, petites engrunes de la nostra vida que donen sentit a la nostra existència.
    Per cert m'agraden els teus escrits. ;)

    ResponElimina