Lletres i Ciències: el passat i el futur?

Era un dels nois que participava al concurs de robots que fa cada any Lego per alumnes de Eso o de Batxillerat. Li van preguntar què pensava estudiar. Va dir una carrera de ciències, no recordo quina (m'imagino que enginyeria). Però em va sorprendre la justificació per l'elecció. Va venir a dir que les carreres de Ciències són el futur i les de Lletres, el passat.

Em vaig quedar ben sorpresa. No m'ho havia plantejat mai així. I hi dono voltes per veure què hi ha de cert en aquesta afirmació del noi o què fem mal fet els professors de lletres perquè es pensin que només ens preocupem pel passat. Concretament, el noi va parlar de la Literatura. Estudiar Literatura és estudiar el passat? Estudiar Història és només estudiar el passat? Estudiar Filosofia és només estudiar el passat? Estudiar llengües es estudiar el passat?

Les assignatures de ciències que s'estudien al batxillerat, no són també passat? Allò que s'explica és el coneixement científic descobert fins els nostres dies. La diferència és que es considera necessari com a eina per els futurs descobriments científics o tècnics. I no es veu la relació entre allò que s'estudia a les assignatures de lletres amb les carreres universitàries de Lletres que sembla que segueixen estudiant només el passat. I el cas de Dret? O no es considera una carrera de Lletres?

Possiblement al noi de Lego no li havien ensenyat a gaudir d'un bon llibre, a descobrir-hi personatges que encara que visqueren en el passat tenien unes passions, unes dificultats, uns comportament que es podien trobar també al present; o les novel•les que avancen el futur gràcies a la imaginació d'alguns autors. Potser la Història la va entendre només com una col•lecció de guerres...i no va descobrir que explicaven també el present i ens podien fer veure com calia comportar-se perquè el futur fos millor. Potser a Filosofia no havia captat la importància del pensament humà...

Alguna cosa es fa malament si els nois no s'adonen que estudiar lletres és estudiar humanitats, o sigui tot allò que fa referència als homes i les dones: el seu comportament, les seves idees, la seva imaginació, les seves creacions, les noves visions del món... Les lletres, si s'estudien bé, no es queden en el passat sinó que expliquen i modelen el present i el futur.

Espero que el noi que participava en el concurs de Lego arribi a ser un bon especialista en robòtica, que tant interessant és en molts camps per facilitar la tasca dels homes i dones. I que, amb el temps, com que semblava inquiet i intel•ligent, descobreixi el valor pel present i pel futur de les lletres, que no ajuden a construir màquines quasi humanes, però sí que ens ajuden als humans a conèixer-nos millors a nosaltres mateixos i a entendre el món en el que vivim.