Llibres amb història V : Vila Miquel - Vila Casas

A La Vanguardia del diumenge, 8 de març de 2009, hi ha un reportatge sobre la Fundació Vila Casas, i unes explicacions del seu President, el patrici i mecenes Antoni Vila Casas.
Això m’ha recordat un altre dels llibres amb història de la biblioteca paterna, aquest amb el número 737, que vaig "heretar" en el seu moment. Es tracta de la tesi doctoral del senyor E. Vila Miquel que porta per títol De la necesidad y medios de sustituir las penas cortas de privación de libertad. El llibre està publicat a Madrid a la Impremta de Juan Pueyo, carrer Luna, 29 i telèfon 14-30, l’any 1917. La gràcia del llibre per a mi és la dedicatòria: Al amic i cosí Ramon Torra amb tot l’afecte de l'Autor. I també el contingut, molt avançat em sembla, del que parlaré un altre dia.

Quina és la relació entre el reportatge de La Vanguardia i el llibre? Doncs que el senyor Antoni Vila Casas és el fill petit del senyor Enrique Vila Miquel. I el senyor Ramon Torra és el nostre avi. . Nosaltres sabíem d’un senyor Vila de Barcelona, que tenia una llunyana relació de parentiu amb el nostre avi, i que havia estat soci de la Impremta de Sant Josep, quan portava el nom de Ramon Torra S. en C. Ara sabem que, efectivament, es tractava del senyor E. Vila i Miquel, cosí segon del nostre avi, i fill de Lluís Vila i Miralles, i que provenien d'una família de velers de Manresa.

Quan el nostre pare va iniciar l’estudi genealògic de la família es va anar veient més clara la llunyana vinculació entre les dues famílies Vila i Torra. El pare va rebre del seu amic manresà Josep Camprubí i Plans una "nota de societat" de l’any 1911, del Diario de Avisos de Manresa, on es parlava d’una festa a la "magnífica casa-torre "Manso Canals", que en el término de Sant Martín de Torruella posee el diputado a Cortes por este distrito don Luís Vila i Miralles…" També deia que el capellà que va dir la Missa era "el Rdo. Don Francisco Torra y Vila, beneficiado de la parroquia de San Pedro de Tarrasa", un cosí dels Vila i Miralles. Aquest capellà era també oncle del nostre avi, Ramon Torra. L'avi havia nascut a Cardona precisament perquè a la fàbrica de la Plantada, que els Gallifa, Vila i Companyia tenien a La Coromina, hi treballava com a majordom el seu pare, Josep Torra i Vila.

Juntament amb aquesta nota de societat, en Josep Camprubí també li va fer arribar un petit esquema de la família Vila, que va clarificar encara més aquesta relació familiar i ens va donar informacions més modernes: els fills del senyor Enric Vila i Miquel es deien Vila Casas.

I aquí comença la història del segon llibre. Se’m va ocórrer que potser l’escriptor Enric Vila Casas pertanyia a aquesta família. Em vaig comprar un dels seus llibres, El brunzir del temps. La petita biografia que apareixia a la solapa no era massa explícita, però el relacionava amb una família de fabricants tèxtils i això ja em lligava. Quan vaig iniciar la lectura del llibre, em va semblar descobrir-hi alguns elements biogràfics disfressats en els fets i les paraules del protagonista encara infant. Sobretot la referència a la casa pairal al Pla de Bages que, en paraules seves, "era el Paradís". Vaig quedar-me ben convençuda que aquest "Paradís" era el Mas Canals i que l’escriptor Enric Vila Casas pertanyia a la família Vila manresana.

Llavors ve l’ajut impagable d'internet. Trobo la vinculació entre els Vila Casas i la Fundació que porta el mateix nom. Ja tenia un lloc on preguntar. I,efectivament, després de diverses gestions, una amable trucada a casa nostra del senyor Antoni Vila Casas va donar resposta a les preguntas i deixà clar que ell i el seu germà Enric eren els descendents del senyor E. Vila Miquel, cosí segon del nostre avi. Feia temps havien deixat el tèxtil i els seus negocis havien estat després els laboratoris farmacèutics. La meva investigació havia finalitzat amb èxit.

....