Vida, educació, avortament

Acabo de ser àvia una altra vegada. He seguit d’aprop l’embaràs de la meva filla des de la primera ecografia i és tan evident en l’actualitat que des del primer moment de l’embaràs hi ha una criatureta que es va desenvolupant fins a néixer, que per això és tan difícil que es pugui legislar sobre la interrupció voluntària de l’embaràs (bon eufemisme?!) com qui legisla sobre qualsevol altre matèria.

Per la meva feina en el camp de l'educació he conegut diversos casos de noies molt joves que han avortat i puc dir que gairebé sempre les ha marcat profundament. Se'm pot argumentar que també les hauria marcat tenir un fill tan joves, com poden marcar també d’altres coses (la pèrdua del pare o la mare, per exemple) però no els hauria quedat l’angoixa i el neguit (potser remordiment?) de pensar que havien fet desaparèixer l’ésser viu que duien a dintre seu.

Algunes han tingut pocs anys més tard un altre embaràs que ha arribat a terme, en algun cas confessant que era per, d’alguna manera, compensar aquell fill que no havien arribat a tenir.

Penso, també, relacionant-ho amb el tema de l’avortament, que cal no banalitzar les relacions sexuals de la gent molt jove i, encara que soni carca, ajudar a fer veure que les relacions sexuals no es poden entendre com un joc al marge de l’amor i de la responsabilitat que comporten.

I em fa molta gràcia ( o segons com es miri, pena) l’interès d’alguns dels grans -especialment alguns polítics i alguns educadors- per inculcar als joves la necessitat d’anar pel món amb un preservatiu a la butxaca, per si de cas... Si us plau....això no és educar... Es pensen que si els joves actuen només enduts per la passió o el desig, sense passar pel sedàs de la raó, s’entretindran amb el “póntelo, pónselo”? És clar que no... A vegades se’ls tracta als joves com si fossin imbècils... I veritablement no ho són...

Penso que cal protegir la vida, tota vida, especialment la més indefensa i legislar en aquest sentit. L’entorn familiar i social ha de fer pinya al voltant de les embarassades i els nadons. Cal canviar la mentalitat no natalista i a vegades avortista, que s’ha anat imposant, per una altra d'ajuda i defensa del “nasciturus”, - el que ha de néixer- tal com diuen els juristes...

I educar perquè els embarassos siguin fruit del respecte, l’amor i la responsabilitat dels que han de ser el pare i la mare.

Que tinguem tots una mica de seny ...