Llibres amb història X: Història Sumària de la Literatura Catalana

Entre els llibres que ens varem repartir de la biblioteca del pare, el que comento avui porta el número 6 i l'anotació D5R (que de moment no sé que vol dir), més la seva signatura i una data: 29-12-34.
El llibre, imprès a la Impremta de Sant Josep de Manresa, que, com ja he explicat alguna vegada, regentava el meu avi, Ramon Torra, està enquadernat amb pell granatosa i al llom, amb lletres daurades hi ha el nom de l'autor, GARCIA SILVESTRE i el de l'obra: HISTÒRIA SUMÀRIA DE LA LITERATURA CATALANA.

Al final dels anys 20 i a principis dels 30, la Impremta de Sant Josep va imprimir algunes Publicacions de l'Oficina Romànica, de Barcelona. A l'arxiu familiar es guarden algunes cartes que Ramon Torra va rebre de l'Oficina Romànica referent a algunes de les obres impreses a Manresa. Una d'aquestes Publicacions fou la que avui comentem. La publicà l'any 1932 l'Editorial Balmes que, igual que l'Oficina Romànica, estava situada al carrer Duran i Bas, 11 de Barcelona. I a l'anvers de la pàgina que he copiat a l'inici d'aquest post, hi ha imprès -a peu de plana- Imp. Sant Josep-Manresa. El pròleg i la bibliografia són de Manuel de Montoliu

L'Oficina Romànica durà del 1928 al 1936 amb la voluntat de "posar seny i concòrdia entre'ls filòlegs d'aquí, que estan com gat i gos, i veure d'influir en el moviment del llenguatge actual cap a una major comprensió de la llengua viva i un cor més ample pels dialectes valencià i balear" escriu el director del Comitè directiu, el pare jesuïta Josep Calveras. Aquest estar com gat i gos fa referència a les diferents sensibilitats que hi havia entre els lingüistes després de l'aprovació de les noves normes ortogràfiques de Fabra per l'Institut d'Estudis Catalans.

El lema que es pot endevinar a la pàgina que apareix a aquest escrit "Loquentes nostris linguis magnalia Dei" fa referència a la idea que presideix el grup: les llengües són un do de Déu i per tant cadascú ha d'agrair a Déu la seva particularment i "l'ha d'estimar per millorar-la i fer-ne bon us, no per vantar-se'n, ni per dominar, ni per envejar."

L'obra de Garcia Silvestre, segons diu Manuel de Montoliu en el pròleg, es fa recomanable per la sobrietat i claredat de la seva exposició, i "té l'innegable mèrit d'oferir al lector una visió complerta del panorama de la literatura catalana, en la qual no queden oblidades, al costat de les obres cabdals, les produccions de segon i tercer ordre, representatives de l'ambient literari de cada època".

Jo no conec cap més obra d'aquest autor, que va ser alumne de la càtedra d'Antoni Rubió i Lluch i va plasmar en aquesta obra els coneixements adquirits a les classes del seu mestre. Si algú vol saber més coses de l'Oficina Romànica, pot fer com jo i espigolar al llibre de Narcís Iglésies, Epistolari de l'Oficina Romànica, de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Una part del contingut es troba a internet.

L'edifici del carrer Duran i Bas encara existeix i és conegut com La Balmesiana. És la seu de la Institució Balmesiana de Ciències Religioses i de l'editorial Balmes. Disposa d'una important biblioteca. És interessant, també, la llibreria oberta al públic, potser poc coneguda, però molt ben assortida, especialment pel que fa a llibres de filosofia i religiosos.