Però ahir sí que em vaig sorprendre, i gaire bé espantar, quan vaig trobar-la com a títol del comentari del dia, al bloc Coses de Beirut del Ferran Canet. El podeu llegir sense moure-us d'Espíria11, perquè és un dels blocs que segueixo: parentiu obliga.
A Coses de Beirut el terme s'aplicava a les persones que varen atacar Israel des del Líban, des d'una posició de debilitat i feblesa respecte d'Israel, i que, per tant, la provocació només podia dur al desastre. Semblava en aquell moment, que l'atac provenia de Hesbol·là, i que si Israel s'hi tornava el Líban es veuria immers en un altre conflicte amb els seus veïns. Ara sembla que l'atac va sorgir dels propis refugiats palestins. No canvia les coses, però potser es pot comprendre millor la ràbia i la impotència dels que fa tant de temps viuen al Líban, fora de casa seva, en unes condicions deplorables e injustes.
Ja a l'escrit del Ferran queda clar que utilitza el mot en el seu sentit primitiu de debilitat o feblesa. Però jo he fet una cosa que m'agrada molt de fer -deformació professional- i que és consultar diccionaris, l'etimològic inclòs. Aquest últim -la búsqueda l'he fet al castellà- ens diu que, originàriament, imbècil significava "débil en grado sumo". De passada desdramatitzo el tema.
Consultat el diccionari de l'IEC trobem que "imbècil" significa: "feble mentalment", "estúpid". I "estúpid", "d'escassa intel·ligència, obtús"
D'entrada val a dir que ni "imbècil" ni "idiota" són, originàriament insults, sinó termes relacionats amb la psiquiatria o amb la medicina: imbecil·litat i idiòcia. Imbècil s'aplica a una persona que pateix "una deficiència psíquica deguda a tares degeneratives dels pares i menys greu que la idiòcia". I idiota a una persona amb un "dèficit d'intel·ligència en què l'individu posseeix una edat mental que no sobrepassa els tres anys, i no pot comunicar-se per la paraula ni comprendre les expressions dels altres".
No sé si el terme més apropiat des del punt de vista semàntic, seria el de "imbècils" o el de "idiotes". Que cadascú jutgi. Però, fonèticament, jo em quedo amb "imbècil", per una qüestió d'equilibri entre síl·labes. Té molta més força.
Per arrodonir l'escrit d'avui, afegeixo que vaig triar Imbècils! conscient del què provocava en els lectors, i després d'haver consultat també el diccionari per assegurar-me que tenia raó (o una mica, com a mínim). I, tot i que seria més correcte dir Imbecils! em sembla que no té ni punt de comparació la contundència d'una i altra forma.
ResponEliminaUna abraçada!