El diagnòstic és que té un tipus de càncer que en un percentatge molt elevat respon bé a la quimioteràpia. S'ho agafa amb filosofia. Quan li preguntes com et trobes et respon amb un mig somriure: Bé... I et mira amb uns ulls que semblen dir-te: Què vols que et digui? M'ha tocat a mi, no sé ben bé perquè, Déu ho sap, però és el què hi ha... . I, indefectiblement, a qui el visita li demana: resa per mi!
Voldria copiar un paràgraf del post que en Ramon Boixet va escriure a De Suïssa estant amb motiu del Bus Ateu, com l'anomena ell. Diu en Boixet: La segona part del cartell és menys polèmica : “Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida”. Molt bé. M’hi apunto. Però només per un curt temps ja que a la primera que caigui malalt greu i vegi apropar-se la dalla m’agradarà saber amb que puc comptar una vegada els meu cos plegui. I quan vegi o sofreixi alguna injustícia greu, quan innocents segueixin morin a mans d’altres en guerres cruels, voldré saber com es pot explicar tot això.
Penso que aquest "reseu per mi" arriba al cor dels qui conèixen el meu amic. I hi ha molta gent que ho fa, em consta, encara que la fe sigui una mica feble o que potser pensin que no en tenen. Una malaltia greu, encara que comporti un percentatge molt elevat de curació, com a mínim suposa un patiment molt fort per el malalt i els qui l'envolten. Demanr a Déu que alleugereixi aquest patiment es veu com una bona obra. I una malaltia greu d'algú proper, encara que Déu a vegades quedi lluny, ajuda a pensar en això que diu en Ramon Boixet "M'agradarà saber amb què puc comptar una vegada el meu cos plegui".
Als que llegiu el post us demano també que reseu per ell. Que el seu cos pugui aguantar bé el tractament i tingui forces per a recuperar-se del tot...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada