14.5.10

La zebra i el lleó afamat, una faula


MES DEL CÀNCER: En memòria dels nostres familiars i amics que han perdut la lluita contra el càncer i per tots aquells que continuen lluitant per poder guanyar-la. Esperem que s'avanci en el guariment de la malaltia.

Era una entrada al facebook d'en Jordi, un parent i bon amic. Tenim familiars i amics comuns que es troben en les situacions que ell esmenta. M'ha anat bé aquest comentari seu per parlar del tema.

Diagnosticada recentment de càncer, quan va sortir de l'hospital el metge li va dir: has de córrer com la zebra a qui empaita el lleó. Córrer sempre per guanyar la cursa, sense desanimar-te, convençuda que guanyaràs. El lleó, a la llarga, pot cansar-se, o pot menjar-se una altra zebra despistada que se li ha creuat pel camí... Tu corre sempre...

Veure com els qui corren es preparen per una cursa és una cosa sorprenent: alimentació especialment escollida, complements dietètics, begudes energètiques, entrenament psicològic, voluntat de triomf; i cada dia entrenament dur, gimnàs...
Doncs els qui lluiten contra el càncer han de viure de la mateixa manera, si volen ajudar-se a guanyar-lo. I comptar amb el suport emocional i psicològic de familiars i amics. I demanar ajut al cel...

Tot això i més cal per guanyar el càncer -i d'altres malalties, evidentment! Com la zebra...còrrec com la zebra (encara que calgui pujar a la moto) per guanyar-li la partida al lleó afamat.

6 comentaris:

  1. «¿No es venen cinc ocells per pocs diners? Doncs bé, Déu no n'oblida ni un de sol. Més encara, fins i tot els cabells us té comptats. No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.»

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari.

    És veritat que estem a les mans de Déu. I que res ens hauria de fer por. Però a vegades Déu vol que hi posem alguna cosa de la nostra part per guarir els mals... pot ser córrer com una zebra (tenir confiança en Ell i en els metges, "ser positius", com es diu ara), demanar el seu ajut com els malalts a qui Ell guaria, tal com explica l'Evangeli...

    Gràcies per recordar-me a mi, a tots els lectors i a tots els malalts aquestes frases de l'Evangeli, tan lluminoses:que sempre estem a les mans amoroses de Déu.

    Potser m'equivoco, però hauries pogut acompanyar la frase amb un dibuix lluminós, també?

    ResponElimina
  3. Sí. Em vaig topar amb aquelles paraules al vespre i vaig pensar que podrien posar contenta la teva zebra.

    Ara mateix he parlat amb la Isabel, que és a l'hospital amb un fill nostre a qui estan fent probes per un problema al colon -esperem que no sigui de lleons- i em dóna records :) per a tu

    Mingu

    ResponElimina
  4. Espero que no sigui de lleons!!

    gràcies!

    ResponElimina
  5. Feia dies que no em passejava per internet i observo amb alegria que estàs motivada i lluitadora.
    Un petò molt gros.
    Mar Sarto

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies, Mar, pels dos comentaris.
    M. Pilar

    ResponElimina