Ahir vaig veure la informació que l'Ajuntament de Barcelona ha triat per animar a vianants, visitants, turistes a passejar-se "vestits" per la ciutat. Ja està bé: la ciutat no és una platja.
Dintre de la varietat d'indumentàries, n'hi ha que desentonen i fins i tot molesten. I d'altres, molt variades, i que poden agradar més o menys, corresponen al gust dels qui les porten o poden donar-nos alguna informació sobre les creences, maneres de viure la pròpia religió o formes d'entendre la vida... En principi, la majoria d'aquestes indumentàries no haurien de molestar, si som tolerants. Ara, sempre hi ha un límit: un pot anar encaputxat durant una processó de Setmana Santa, però no seria normal veure passejar encaputxats per les Rambles, per exemple, un dia qualsevol... Ens agrada veure la cara d'aquells amb qui ens creuem.
Per això, no sembla raonable la burka als llocs públics. Ens agrada veure els rostres. En canvi, no veig perquè hi ha d'haver oposició al mocador, o vel, ja tapi només els cabells o també el coll... tingui o no una connotació religiosa o cultural. La cara queda al descobert, que és el què més importa de la persona. Una altra qüestió és si qui el porta el mocador ho fa voluntàriament.
Fa un temps, vaig poder viatjar a Sarawak, a l'illa de Borneo, acompanyant al Jordi a un congrés, que va coincidir amb el Ramadà (podeu veure algunes impressions a les entrades al blog del setembre del 2008, i si mai teniu ocasió d'anar-hi us ho recomano). Sarawak és oficialment musulmana, i molt tolerant i acollidora. La major part de les dones van amb el seu mocador. La dona que organitzava el Congrés, enginyera, trempada, divertida, eficient, intel·ligent... cada dia lluïa un mocador diferent que feia joc amb el vestit. Alguns molt bonics i rics. Si vingués a Europa, lluiria els seus mocadors i no m'agradaria que ningú els hi fes treure. (La fotografia està presa en un descans d'una anada amb kaiak. A mi em va tocar de remullar-me a les aigües del riu... Ella va fer tot el trajecte remant amb el seu mocador...)
A l'època que jo feia preu, va estar de moda portar mocador al cap, lligat al davant. Tenim fotografies que ho mostren. No tenien cap significat...simplement, era una moda.
En fi, només volia donar la meva opinió: no perdre la nostra identitat, però tolerar allò que no va en contra de la dignitat de les persones, ni en contra de la convivència.
Estic absolutament d'acord amb el que has dit. Obligar que es treguin el mocador aquestes persones no és més que un altre tipus d'imposició.
ResponEliminaEm sembla un atemptat contra la seva llibertat més fonamental.
Mar Sarto