La Mare de Déu de Montserrat

Avui, que celebrem la Festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya juntament amb sant Jordi, vull recordar algunes dades relacionades amb Montserrat.

L'any 1881, la Verge negre va ser coronada com a Mare dels catalans, amb una rica corona d'or i diamants. També se li oferí una "Corona Poètica" presentada per Milà i Fontanals, acompanyat de Jacint Verdaguer, Joaquim Rubió i Ors i Marian Aguiló.

L'any 1956, setanta cinc anys després, un nombrós grup d'intel·lectuals i poetes pujaren a Montserrat i dintre de la missa solemne, en el moment de l'ofertori, el Dr. Carles Cardó, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Maria López-Picó, Josep Maria de Sagarra, Carles Riba, Josep Sebastià Pons, i Mn. Josep Maria Junyent pujaren al presbiteri, a oferir a la Mare de Déu de Montserrat una "Corona Literària" formada per textos de més de dos cents escriptors de parla catalana. Mn. Josep Maria Junyent fou l'encarregat de llegir l'oració d'ofrena escrita pel doctor Cardó.

Un recull de textos d'aquesta "Corona Literària" es publicà l'any següent.

En els textos dels historiadors Jordi Rubió i Balaguer i Frederic Udina i Martorell queda patent l'antiguitat de la devoció a la Mare de Déu de Montserrat tant per part dels reis i nobles com per part del poble.

Des del segle XI que pelegrins de tota classe visiten el santuari. Els Reis protegien els romeus i donaren en diverses ocasions salconduits, o guiatges col·lectius, a petició del Monestir, a fi que tots els qui pujaven a Montserrat no fossin molestats quan anessin o retornessin del pelegrinatge i i els fossin respectats els seus bagatges. El Rei Jaume I amenaça els que no observin el guiatge amb una multa de fins a cinc-centes monedes d'or.

Pere el Cerimoniós va permetre que s'arrangessin els camins que portaven a Montserrat i que es fessin de nou per un altre indret, ja que la violència de les pluges els havia destruït, com explica l'historiador Frederic Udina Martorell. Veiem, doncs, que les destrosses que ha sofert la muntanya aquests últims anys no són cap novetat.

El Rei Joan II d'Aragó va concedir a l'abat Pere Ferrer i als seus successors d'ésser bibliotecaris majors del rei i dels seus descendents.Potser per aquest motiu és tant important la Biblioteca del Monestir?

Acabo amb uns versos de Tomàs Garcés, extrets també d'aquesta "Corona Literària":

Siau la meva guia,/Maria, flor i estrella:/Mare de Catalunya,/Verge de Montserrat.