Llibres amb història IV: Bonhoeffer-Sánchez Sarto

El 26 de gener es va presentar el Quadern número 87 de la Fundació Joan Maragall a la Llibreria Claret, de Barcelona. Són les Cartes des de Barcelona de Dietrich Bonhoeffer, traduïdes per en Josep Maria Jaumà. Va ser tot un èxit.
Dietrich Bonhoeffer fou un jove pastor i professor de teologia evangèlica de la Universitat de Berlín que organitzà l'oposició al règim nazi al sí de l'Església Evangèlica, i junt amb alguns amics conspirà i preparà atemptats contra Hitler. Fou empresonat i executat a l'abril de 1945 poc abans del suïcidi del Führer. L'obre més coneguda seva és Resistència i Submissió.

Fa uns anys, com a nadala, en Jaumà ens va enviar una primera traducció de les cartes que Bonhoeffer, llavors molt jove, va enviar a la seva família durant la seva estada d'un curs a Barcelona, als anys 1928-1929. A les cartes explica la seva tasca i la seva vida a Barcelona, i com veu els espanyols en general. Fullejant el text, que encara no estava previst que s'edités, em trobo amb un nom que, literalment, em crida l'atenció: Luis Sánchez Sarto. Descobreixo que és el seu amic espanyol. Com és possible?! Si coneixem molt bé la família Sánchez Sarto!! Telefonem en Josep Maria Jaumà i li oferim posar-lo en contacte amb la seva filla i una seva neboda.

La història ve de lluny i és ben bonica i curiosa. El jove Bonhoeffer va posar un anunci a La Vanguardia: buscava algú amb qui poder fer "intercanvi d'idiomes". L'anunci va fer efecte: respongué en Luís Sánchez Sarto. A la carta del dia 3 de juliol de 1928, Bonhoeffer el defineix així: "És un jove de 27 anys, especialment intel•ligent i increïblement llegit, empleat en una editorial per llegir llibres estrangers que interessi traduir a l'espanyol.[...] Estic realment molt content d'haver-lo trobat." Es fan amics i es reuneixen amb una certa regularitat, els vespres, durant l'estada a Barcelona.

Luis Sánchez Sarto tenia un germà, Manuel, prestigiós professor d'economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que s'exilià a Mèxic al final de la Guerra Civil. Allà va ser tot un personatge. Els dos germans, d'una gran cultura, varen treballar junts per a l'Editorial Labor. Tenia també dues germanes. La Pilar, que va ser Catedràtica de llatí a un Institut de Barcelona, va morir l'any 2005. Era, també, cosí de la periodista i escriptora especialitzada en literatura infantil, Montserrat Sarto Canet, que viu a Madrid de fa anys. La Montserrat, padrina d'un fill nostre, a les parets del seu pis hi té penjada una bona colla de quadres amb dibuixos del seu cosí Luis.

En Luis es quedà a Barcelona després de la guerra, i sempre es mogué en el món dels llibres. Home intel•ligent, llegit, culte, bon dibuixant... Sobretot era conegut com a director tècnic de l'Editorial Montaner i Simón. Fou l'ànima del Diccionario Bompiano, on col•laboraren els millors professor universitaris. La filla, Pilar, encara viu a Barcelona.

En Josep Maria Jaumà es va entrevistar amb els familiars, però ningú va saber donar-li raó d'aquesta relació del Luís Sánchez Sarto amb el jove estudiant alemany de teologia. Varen seguir en contacte un cop el jove alemany va retornar al seu país? No n'havia parlat mai a la família? No ho sabem. Potser si hagués viscut la seva germana Pilar, que tenia una memòria prodigiosa, podria haver-ne explicat alguna cosa. De moment d'aquesta amistat només en queda el record a les cartes escrites per Dietrich Bonhoeffer des de Barcelona els anys 1928-1929, que ara hem conegut gràcies a la traducció d'en Josep Maria Jaumà.