La fascinació d'Obama

He de reconèixer que em fascina Barack Obama. La veritat és que hi ha molta gent que em fascina i Obama és un d'aquests personatges.

He volgut analitzar una mica el perquè.

En primer lloc per la imatge: alt i estilitzat, amb una elegància que sembla innata, com la d'alguns africans; amb un mig somriure entre tímid i cordial i una mirada serena i pensativa a l'hora.

Després, pels avatars de la seva vida: fill de joves estudiants que es separaren ben aviat, amb la mare tornada a casar; amb família a Àfrica, a Amèrica, a Àsia; amb una àvia que es cuidà d'ell i a qui ell ha estimat i mostrat agraïment fins a l'últim dia de la seva vida.

També per la família: s'endevina complicitat i compenetració amb la seva dona; les filles semblen espontànies i simpàtiques, i un altre cop la figura de l'àvia que vetlla pels infants quan els pares estan massa ocupats i no els poden dedicar tot el temps que voldrien...

Per la forma d'engrescar la gent de tota edat i color: Yes, we can! Ben poques paraules que mostren fermesa, optimisme: Una afirmació, un plural on hi cap tothom i un present que invita a actuar ja... I que afectarà no només els americans.

I pel què significa de canvi: Ja sé que ho ha dit tothom, però és evident que si l'arribada de Kennedy a la casa Blanca va suposar un trencament pel fet de ser catòlic, i l'arribada de Clinton, un home del Sud, va fer possible oblidar definitivament les ferides de la Guerra de Secessió (com ens explicava un amic historiador), l'arribada d'Obama suposa pels Estats Units un altre pas endavant pel fet de ser un negre, encara que no sigui un descendent d'esclaus. O potser pel sol fet de no ser blanc...

Deia que aviat Obama haurà de passar de la utopia al projecte. És cert. Potser aquest no serà prou encertat, potser les expectatives que ha generat no es veuran acomplertes, però és segur que hi haurà un abans i un després d'Obama. En certa manera, per la seva història personal, és com si a la Casa Blanca hi entrés no un americà, sinó un ciutadà del món, d'aquest món cada cop més globalitzat.

Estem en un moment de crisi, de canvis radicals segurament. Si el deixen fer -aquesta és una altra qüestió- crec que Obama ajudarà a conduir el canvi. Ens toca viure una època apassionant!